1/9: Una crisi de sistema

SI HI HA ALGUNA SOLUCIÓ, no era allà dins. La sessió d’investidura fictícia de Rajoy és l’escenificació d’una crisi de sistema. I si Rajoy passés la investidura i hagués de governar, la sensació s’engrandiria. No és un problema de sumes aritmètiques o de discursos extraterrestres. El sistema que va néixer de la Transició tenia tres pilars fonamentals: crear un mapa complet de partits, oferir progrés i benestar (lligats a l’horitzó europeu) i trobar una sortida al problema fonamental d’Espanya, que anomenen eufemísticament la qüestió territorial. I s’aguantava per la por al passat.

A hores d’ara, el passat ja queda molt lluny, està trencada la representativitat dels partits, la crisi ha esquerdat la promesa de benestar, Europa trontolla i l’analgèsic que es van inventar per a la qüestió territorial -el cafè per a tothom- ja ha deixat de tenir cap efecte sedant... No es tracta només de la murga d’anar fent eleccions. És la incapacitat del sistema per donar resposta a aquestes crisis, en temes fundacionals. Això no va. I la solució no estava en els discursos que s’han sentit. Rajoy, i no tan sols Rajoy, proclama a crits el seu anacrònic “No serem moguts” mentre al seu voltant tot es mou i les parets mestres ja no ho aguanten.