4/11: L’endemà de Mossul

MOLT PROBABLEMENT l’exèrcit iraquià acabarà conquerint la ciutat de Mossul al Daeix, que n’havia fet la seva capital, en qüestió de dies o de setmanes. Serà una bona notícia. I quan sapiguem què ha arribat a fer el Daeix allà dins, durant aquest temps, encara millor. Probablement això no significarà el final del Daeix, sinó la seva mutació, però més afeblida. Un cop dit això, és important que els aliats que han contribuït a la caiguda de Mossul -l’exèrcit iraquià, els kurds, les potències occidentals- pensin en un esquema just i estable per l’endemà. El pitjor de les intervencions occidentals a la zona ha estat que no havien planificat l’endemà. Cal vetllar per una situació equilibrada entre els grups ètnics i religiosos que no signifiqui sacrificar-ne cap en benefici d’un altre, però que tampoc convidi a disputar-se l’hegemonia per les armes. Que no hi hagi la temptació de sacrificar les aspiracions nacionals dels kurds, que en són la baula feble. En qualsevol cas, ni en el passat ni en el futur la solució per a la zona és confiar en dictadors que mantinguin l’estabilitat al preu d’oprimir els seus propis pobles. Era el que hi havia abans. I som els més indicats per denunciar-ho: és el que va fer el món amb la dictadura de Franco.