6/9: Quan s’ha d’escoltar una manifestació?
LA SETMANA PASSADA va haver-hi una gran manifestació a Caracas per demanar la revocació de Maduro. Bona part de la premsa de Madrid, mentre aplaudia -ben justament- aquesta manifestació, afirmava en contundents editorials que Veneçuela havia parlat i que ara Maduro tenia l’obligació d’escoltar i de donar-hi una resposta política. El diagnòstic general era que la manifestació havia sigut un gran èxit: en un país de trenta milions d’habitants i una àrea metropolitana a la capital, Caracas, de set milions, la manifestació va fer sortir al carrer segons els organitzadors gairebé un milió de persones, tot i que el govern veneçolà diu que eren només 30.000. M’apunto, doncs, què considera la premsa de Madrid un èxit per a una manifestació i què considera que ha de fer un govern quan una manifestació ha tingut èxit. M’ho apunto, naturalment, per aplicar el mateix criteri la nit de l’Onze de Setembre d’enguany. Però també m’ho apunto, amb efectes retroactius, per comparar aquest diagnòstic i aquesta demanda d’escoltar el que diuen els manifestants amb els judicis que es van emetre davant de les mobilitzacions catalanes dels últims anys. Certament, no és igual manifestar-se contra Maduro que contra Rajoy. Però vaja.
