25/5: ‘Oh, falaz liberalismo trasnochado’
Llegeixo en un article diguem-ne progre la bonica expressió “liberalismo trasnochado” i em ve un regust de passat a la boca, com la magdalena de Proust. On ho havia sentit, això? Finalment ho recordo: en un acudit de Forges en els últims anys del franquisme on un zagal mesetari copiava l’expressió de la retòrica dels jerarques del Movimiento: “Oh, falaz liberalismo trasnochado”... La frase pertanyia al mateix lèxic de l’“inasequibles al desaliento”, posem per cas. Des de fa un temps, hi ha una mena de moda vintage en el llenguatge de la política espanyola. Fins i tot des de l’esquerra es treuen de l’armari expressions d’entranyable regust franquista, com qui es posa l’armilla vella de l’avi, tan passada de moda que torna a estar de moda. Posats a recuperar, estic convençut que si alguna editorial progre reedités avui el famós opuscle El liberalismo es pecado, publicat a finals del XIX pel capellà integrista sabadellenc Félix Sardà i Salvany, tindria un èxit apoteòsic. Se m’acuden uns quants presentadors ben adequats, clergues o laics. De moment, la moda vintage ja ha recuperat el liberalismo trasnochado del bagul de les andròmines verbals del franquisme. Només falta recuperar el falaz. I els luceros, si molt convé.
