3/6: Griñán i Chaves són casos aïllats

Òbviament. Bárcenas era també un cas aïllat. I tants i tants altres. De fet, figura que tots els casos de corrupció que esclaten en l’àmbit espanyol són casos aïllats. Excepte quan passen a Catalunya, que són la prova d’un problema del sistema. M’ho comentava un amic empresari català que treballa a Madrid. “A Madrid creuen, alguns sincerament, que els casos de corrupció del PP o del PSOE són desviacions individuals, pecats personals. Mentre que a Catalunya hi havia una màquina sencera pensada per robar”. Ningú no diria que el socialisme o el patriotisme espanyol van ser inventats per poder robar millor. Hi ha qui ho diu del catalanisme.

Però si la corrupció no es pot explicar com una suma de casos aïllats, tampoc com una patologia local. La Transició es va construir amb unes regles del joc implícites, arreu, que afavorien el finançament subterrani dels partits. A partir d’aquí, alguns, arreu també, es van plantar pel seu compte. Les regles del joc, perverses, han caducat. I van sortint casos. Reals, no inventats. I tenen l’explotació política que convé en cada moment. Quan són al conjunt espanyol, permet a PP i PSOE llançar-se “casos aïllats” pel cap. Quan són a Catalunya, permet aprofitar-los tots contra el catalanisme.