21/5: Ens interessa més el qui que el què

S’està instal·lant en la nostra cultura pública una obsessió pel qui, per damunt del què, que ha portat a una mala pràctica democràtica: vetar persones, a través d’una crítica ad hominem. Penso en el veto a Xavier Marcé com a comissionat de Cultura de Barcelona. O en el veto a Borrell com a ministre del PSOE, anunciat per Podem. O en el veto a Mas per part de la CUP. En tots aquests casos es veta una persona no pas pel seu programa d’actuació (sovint, no anunciat) i encara menys per cap discussió sobre la seva competència o aptitud. Tampoc deu ser per qüestions ideològiques: si ho fossin, Barcelona en Comú podria no pactar amb el PSC, però si hi pacta sembla inadequat que veti Marcé. Podem pot no pactar amb el PSOE, i la CUP podria no haver donat suport a Junts pel Sí, però si ho fan no em sembla lògic vetar Borrell o Mas. Ho trobo l’expressió d’una mala cultura política en què s’aparca el debat sobre els programes i les actuacions i es debat sobre les persones: és més decisiu qui ho fa que no pas què fa. La màxima victòria és enclastar al front de la gent una etiqueta desqualificadora, que converteix el portador en un empestat i torna irrellevant què pensa, què ha fet i què vol fer. Vetar com a pura exhibició de poder.