4/10: Mediació

LA INDEPENDÈNCIA guanyarà (o serà derrotada) als punts. No per KO. Si Rajoy es pensava que la salvatjada de diumenge era el KO, anava errat. Però tampoc el referèndum era ben bé una victòria per KO, excepte amb uns resultats inimaginables en les condicions en què es va haver de fer. En el round de l’1-O, el sobiranisme va guanyar molts punts, amb la seva mobilització cívica, l’enginy organitzatiu i una participació més que notable. Tants punts com va perdre l’Espanya uniformada. I ara què? Doncs a acumular més punts. És llarg, és cansat, però no hi ha altra manera. És en aquest context que s’ha de pensar el pas següent. I el possible paper estratègic d’una declaració d’independència, en quin moment, condicions i forma. Davant del món, la gran força de la reivindicació catalana ve avui sobretot de la constatació del maltractament intencionat per part de l’Estat: les imatges terribles de diumenge. Dona més força això que els resultats del referèndum, impressionants en relació a les condicions però no aclaparadors en termes absoluts. Gràcies a aquests punts, ara l’objectiu és avançar cap a l’única llum que s’imagina al final del túnel: una mediació forçada. Mediar és obligar que dos s’asseguin. I, per tant, que tothom reconegui que són dos.