24/9: El monopoli de l’antifranquisme

RESULTA QUE TOTA LA VIDA t’han explicat que el món es divideix en (només) dos grans blocs: els d’esquerres -que són els bons- i els de dretes -que són els dolents-. I que un episodi de la lluita entre els dos blocs va ser la guerra d’Espanya entre les dretes franquistes i les esquerres republicanes. Llavors, com que els de CiU són de dretes, deuen ser franquistes. I si els d’Esquerra governen amb la dreta i practiquen aquesta cosa sospitosa del catalanisme, que algú ja va dir que era un estratagema de la burgesia contra el proletariat, doncs també deuen ser-ho o, com a mínim, no poden haver estat antifranquistes. És el que acabes dient si t’han explicat un conte en blanc i negre i no vols veure el que no lliga amb el conte. Que a Carrasco i Formiguera i a Companys també els van afusellar els franquistes, com a tants anarquistes i comunistes. Que al republicà catalanista Josep Maria Planes el van matar uns anarquistes i a Andreu Nin uns comunistes. Que Cipriano García va patir un consell de guerra per haver protestat contra el consell de guerra que el franquisme feia a Jordi Pujol. Si et quedes només amb el conte en blanc i negre, no entens res del país on vius i acabes dient coses que t’haurien de fer posar vermell.