15/9: “No dan puntada sin hilo”
EM TROBO UN AMIC desanimat en els actes de la Diada. Em diu que n’està fart, que no passa res, que vivim en el dia de la marmota, que les nostres institucions i partits no avancen i estan presoners del processisme [l’aportació més destructiva, desmobilitzadora i nihilista al nostre vocabulari polític recent, acoto jo]. L’endemà llegeixo en un diari digital madrileny la crònica de la trobada de Puigdemont i Mas amb corresponsals estrangers i l’opinió posada en boca d’un d’aquests corresponsals: “Estas reuniones están muy controladas. Saben muy bien quién les interesa que esté, por si tienen que escribir algo para los medios de sus países, porque interesa mucho lo que se habla de Cataluña en el resto del mundo. Los de la Generalitat no dan puntada sin hilo”. Ho deixo en castellà, per les expressions que fan de mal traduir. En qualsevol cas, coincideix amb el que el ministre Margallo, alarmadíssim, va explicant pel món. Finalment, encara l’endemà em trobo amb un altre amic, de tarannà més optimista, i em diu: “Jo no sé si s’està fent alguna cosa o no, però si s’està fent és bo que no ho sapiguem, perquè les estratègies no s’expliquen, es fan”. Tres opinions en tres dies. Que cadascú es quedi amb la que el faci més feliç.
