11/10: Jo no en diria La Comuna d’una escola

LLEGEIXO que Barcelona en Comú posa en marxa una escola per a la formació dels seus afiliats que es dirà La Comuna. El nom sobta una mica. En la tradició del catalanisme popular -del qual Barcelona en Comú sovint es proclama hereu- comuna és el nom col·loquial del vàter i el terme surt en frases més aviat escatològiques. No crec que hagin triat el nom per homenatjar aquesta tradició (molt viva entre les classes populars, no crec que en les més burgeses o aristocràtiques), sinó més aviat ignorant-la. En el seu imaginari, suposo que comuna no evoca el vàter, sinó la cosa hippie o la Comuna de París. A La Trinca, hereva de la tradició del catalanisme popular, ja li va fer gràcia la coincidència i cantava allò de: “La Comuna de París va implantar-la per decret; per això sempre van junts la comuna i el bidet...” En qualsevol cas, sobta que Barcelona en Comú no conegui aquesta accepció de la paraula entre les classes populars del país. Potser vénen d’una altra tradició, social o cultural. O potser, i aquesta seria la hipòtesi més inquietant, només reconeixen com a tradició genuïna de les classes populars catalanes (com han semblat insinuar alguna vegada) una determinada èpica de barri expressada en castellà.