6/5: No entenc per què Rajoy es dedica a la política

Vaig sentir el tall de veu on responia a si aniria o no a un debat durant la campanya. I em va meravellar l’entranyable espontaneïtat amb què deia que home, a ningú no li ve de gust anar a un debat, que significa molt esforç i preparació. Te l’imaginaves esbufegant, quina mandra... I l’entenies. No estava fingint. Fins i tot et feia una mica de llàstima: tan bé que estaria a casa mirant la tele i haver-se de preparar un debat... Fins que et feies la pregunta: llavors per què carai es dedica a la política? He vist els polítics vocacionals salivejant de plaer en els debats, excitats, veient-ho com una oportunitat. Els agrada. Forma part essencial del seu ofici. I com que els agrada l’ofici, se n’han fet. Però per què se n’ha fet Rajoy? No sembla que l’apassioni manar. No sembla que l’apassioni res, de fet. Dedicar-se a la política no és cap obligació. Qui s’hi apunta és perquè li deu agradar. Crec entendre per què Aznar o González o Pujol o Iglesias són polítics. No entenc per què n’és Rajoy. Pobre home, haver de fer un ofici que no li agrada. I, malgrat tot, més enllà d’ideologies, prefereixo els polítics que entenc per què són polítics. Que allò que fan els apassiona. Encara que els porti feina.