30/4: Pixar al carrer no és d’esquerres

S’enceta un debat a Barcelona sobre el deteriorament de l’espai públic. Imatges de les andanes del metro, d’algunes places, d’algunes escales que baixen als pàrquings, ens presenten usos d’aquests espais públics que resulten francament difícils de defensar. No és un debat sobre l’acció de l’Ajuntament actual, perquè aquestes coses han passat, en un grau o altre, amb administracions diverses. Però es convertirà en un debat polític si algú agafa la bandera de la permissivitat, si diu que això no és important, que no n’hi per tant. I, en conseqüència, si s’arriba a la conclusió que això passa més perquè hi ha més permissivitat. Em semblaria un error funest que algú aixequés aquesta bandera. Pixar al carrer no és d’esquerres. Ni de dretes. Ni liberal. La dignitat de l’espai públic, la seva cura, la seva accessibilitat a tothom, és una conquesta democràtica, una conquesta de la civilitat. Com més forta és una democràcia, com més interioritzats estan els valors del bé comú, més nets estan els carrers i més mal vist és l’incivisme. En els sistemes poc democràtics, el carrer no és de ningú i per tant tothom hi fa el que vol. En les democràcia, el carrer és de tothom i, per tant, hi ha coses que no s’hi fan.