24/10/2016

25/10: El sacrifici de mig PSOE

1 min

ANÀVEM a terceres eleccions si no se suïcidava (políticament) algú: Rajoy o el PSOE. S’ha suïcidat el PSOE. Com a partit d’àmbit espanyol, amb força en totes les comunitats i amb el lideratge de l’oposició al PP, el PSOE es va suïcidar diumenge. Però el que vist globalment és un suïcidi, vist des d’una part es pot interpretar com un sacrifici: mig PSOE sacrifica l’altre mig per tal de sobreviure. A les ordres de Felipe González i dels socialistes andalusos, el PSOE decideix retirar-se a les casernes d’hivern a base de sacrificar les seves posicions a mig Espanya (Catalunya, Euskadi, les Balears i Madrid) per tal de mantenir un statu quo que li és favorable a Andalusia i Extremadura. A partir de diumenge el PSOE no és mort, però ja no és el que era i menys el que volia ser. És el partit d’ordre del sud. No és que representi una sensibilitat meridional, és que representa uns interessos meridionals. Les bases del PSC, depurat ja del seu corrent catalanista, podrien compartir una sensibilitat meridional, però no uns interessos que són contradictoris amb els seus. Per mantenir les posicions andaluses, el PSOE deixa al nord un espai franc a Podem i les seves marques. El PSC forma part del mig PSOE sacrificat. Si és que es deixa.

stats