14/9: Sense referèndum no hi ha solució

ALLÒ QUE S’ANOMENA de vegades el “problema català” no és només el problema dels catalans. És també el problema (potser el principal) d’Espanya. I és també, d’una manera menor però creixent, un cert problema per a la comunitat internacional. A totes tres parts els interessa que hi hagi una solució (tot i que no pensin en la mateixa). El més complicat és que, al meu parer, qualsevol solució passa per un coll d’ampolla: un referèndum vinculant del qual totes tres parts acceptin el resultat. Això és difícil, perquè una de les parts, el govern espanyol, no vol passar per aquest coll d’ampolla, ni tan sols per avalar la seva solució. Però no hi ha cap camí alternatiu, que se salti aquest pas. Les insinuacions catalanes d’accions unilaterals només tenen sentit si són la palanca per arribar al referèndum vinculant imprescindible. Pel que fa a la pràctica permanent de la unilateralitat (menyspreu, tribunals i guerra bruta) per part del govern espanyol, s’ho juga tot a una sola carta: aconseguir la fatiga, la divisió i la deserció del sobiranisme català. Si això no passa, o el problema s’enquista eternament o hi ha d’haver referèndum per solucionar-lo. I quina serà llavors la solució? Doncs la que guanyi el referèndum...