16/9: El ‘Trágala’

ENS DIUEN que la democràcia té a veure només amb la llei. Diria que la democràcia té a veure també, i potser sobretot, amb les actituds, els valors, la cultura política. Una llei d’aparença democràtica aplicada amb una cultura política antidemocràtica queda en paper mullat. La tradició espanyola ha posat sempre l’accent en la llei, però ha oblidat les actituds i la cultura política, els valors del diàleg, la negociació i la pluralitat. Al segle XIX la Constitució de Cadis era l’encarnació de la democràcia. Democràcia i Constitució es presentaven com a sinònims. Però els constitucionalistes cantaven, per defensar-la, el Trágala, que és als antípodes dels valors democràtics: “ Tú que no quieres lo que queremos, la ley preciosa puesta en bien nuestro, trágala, trágala, trágala, perro ”. La llei pot ser preciosa, però si la manera de defensar-la és tractar els dissidents de gossos i obligar-los no ja a acceptar-la o a complir-la sinó a empassar-se-la, imposant-la a la força, el resultat no és gaire democràtic. Una Constitució de Cadis que, per cert, proclamava en el seu títol primer que la sobirania residia en la nació espanyola, composta per “ todos los españoles de ambos hemisferios ”. Els de l’altre hemisferi no s’ho van acabar de tragar.