5/7: El tripartit com a esperança (unionista)

EN ELS ÚLTIMS dies diverses veus procedents de l’unionisme han profetitzat un canvi de paradigma en la política catalana: aniríem cap a una confluència del món d’Esquerra amb el dels comuns i amb la CUP que portaria a una mena de nou tripartit. Amb la possibilitat, assajada a Barcelona, d’incorporar-hi el PSC. En política, les profecies o són abortives, per evitar les coses, o es fan precisament per ajudar a fer-les realitat. I la idea del tripartit d’esquerres com a alternativa al procés té ara aquesta intenció. Una bona estratègia destructiva no tan sols demana molta potència de foc, sinó acumular-la en els punts neuràlgics (i sovint els punts febles, els més vulnerables) de l’adversari.

L’unionisme més intel·ligent sap que el procés d’independència només pot ser si és ideològicament i socialment transversal. I que s’atura si es trenca el punt d’aliança entre l’esquerra i les capes mitjanes liberals i fins i tot conservadores. No parlo de partits, sinó de sectors socials. Si un decantament exclusiu cap a l’esquerra exclou i amputa les capes mitjanes, el procés és mort. Per això el tripartit d’esquerres és l’esperança i l’aposta de l’unionisme. No pas perquè els agradi. Perquè el consideren el mal menor.