Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

18/7: Valents i covards

Si el llenguatge és política, no crec que la independència de Catalunya s’hagi de fer des del llenguatge dels guerrers

LA POLÍTICA ÉS LLENGUATGE. Triar paraules respon a una concepció política del món. Margalit i Buruma distingeixen, a Occidentalismo, entre dues cultures polítiques, que generen dos llenguatges. Una, la dels herois, en què les paraules triades solen ser valor, honor, sacrifici, mort... Els autors citen Millán Astray, entre d’altres. L’altra és la dels mercaders, en què les paraules triades solen tenir més a veure amb la tradició mercantil: negociar, escoltar, parlar, votar, vida... Els autors no el citen, però els proposaria Joan Maragall per encarnar-ho. Són els valors de la democràcia occidental. Aquests dies hi ha qui intenta explicar el procés català en termes calderonians, parlant de valents i de covards, de màrtirs i de suïcides... Quan ho fa algú en contra, aquest llenguatge m’incomoda, perquè em sembla que no explica la cultura política a la qual pertany el Procés. Quan ho fa algú des de dins del mateix Procés, m’inquieta. Perquè si el llenguatge és política, no crec que la independència de Catalunya s’hagi de fer des del llenguatge dels guerrers i dels místics. Vull dir que no crec que l’objectiu de l’independentisme català sigui fer una rèplica empetitida de l’Espanya castissa sinó precisament fer tota una altra cosa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT