5/5: La victòria de la Contrareforma

Aquest és el títol que proposaria per a l’arribada a la final de la Champions de l’Atlètic de Simeone, passant pel damunt de Barça i Bayern. En el món occidental, tenim la vana il·lusió del progrés, que la història va endavant, que sempre avança. I no és veritat. De vegades recula. La revolució que va encarnar Cruyff en el seu moment semblava un pas endavant irreversible en la història del futbol. I no: el futbol també pot anar endarrere, cap a fórmules més primitives, més bastes, més espúries. El triomf del cholisme és això. Una contrarevolució? Posem-hi una Contrareforma, i ja sé que el terme està connotat. La Contrareforma és Trento, el rebuig als valors moderns que venien d’Europa, el replegament de la Castella barroca en un pensament reaccionari, contra la modernitat, que exporta a l’Amèrica Llatina. El cholisme és contrareformista. Ho són els seus valors entre la grandiloqüència èpica i la picaresca tramposa: perdre temps, apel·lar a l’honor i a la força, posar la victòria per damunt de tot... I alguns diuen que els valors de la Contrareforma -també de la futbolística- són els dels pobres, contra els rics europeus com el Barça o el Bayern. És el signe (pessimista) del temps. I mentre escric encara no sé què ha fet el Madrid.