11/10: Vinculant i realista

EL GOVERN CATALÀ té dues obligacions, que no són confluents. Una és fer cas del resultat del referèndum. Hi ha molta gent que va treballar i va patir molt perquè es pogués votar, sí o no, perquè era vinculant, no era una enquesta ni una performance. Qui va decidir no votar perquè confiava que les seves opinions les defensaria algú altre en nom seu i no pas ell amb el seu vot no pot dir que no ho sabia. Aquest compromís s’ha de complir. Hi ha una altra obligació complementària. La demanda de la majoria de la societat catalana no és que es facin brindis al sol, gestos calderonians per quedar bé davant de la història. És fer coses efectives, no retòriques, per a aquest objectiu. No es pot fer veure que es tenen coses que no es tenen, i que et calen, com el control efectiu del territori o el reconeixement internacional. S’hauran de buscar i de pactar. ¿Es poden fer les dues coses a la vegada? No és senzill, però el Govern s’ho ha imposat. I crec que hauria de ser comprès. Resultats vinculants, consciència dels límits (i ganes de superar-los) i sentit de la responsabilitat. Potser no és gaire èpic. Però situa la pilota a la teulada d’Espanya i d’Europa. Avui més que ahir, la intransigència i la indiferència seran culpables.