Publicitat
Publicitat

La xeringa

Llegeixo a l’ARA de dijous un article excel·lent, de Marta Bausells, sobre el menjar d’hospital. Explica que existeix un projecte que “trasllada tècniques de l’alta cuina al menjar hospitalari”. El xef Marc Puig-Pei, ex del Bulli, ha ensenyat a diversos cuiners d’hospital a aplicar tècniques de deconstrucció als menús triturats. “S’intenta oferir plats que evoquin el record de la cuina de sempre”, diu la treballadora d’un centre hospitalari. Per exemple, “cigrons amb espinacs en forma de base groga amb un esquitx verd”. El resultat, pel que diu, és satisfactori: “Molts dels pacients que abans havien de menjar amb xeringues, perquè s’hi resistien, ara obren la boca”.


És fantàstic que el menjar d’hospital sigui més bo. Això farà que els sempre famèlics acompanyants dels malalts no hagin de dinar dues vegades. És ben lògic: quan t’acaben d’operar potser no pots menjar cigrons amb espinacs i, per tant, hem de celebrar que te’ls puguis introduir en la seva versió de “base groga amb esquitx verd”. Però si tot va bé i et recuperes, vet aquí que potser ho aniràs a celebrar a un bon restaurant. I per què allà també et voldran donar “base groga amb esquitx verd”?  Ets a l’hospital, no obres la boca i t’alimenten amb xeringa. Et poses bo, vas a menjar a un restaurant, obres la boca i tam-bé t’alimenten amb xeringa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT