Absolen els acusats del cas Panzer

ValènciaL’Audiència de València ha absolt els 18 processats en l’operació Panzer, que va permetre desarticular el grup neonazi Frente Antisistema l’any 2005. Els imputats van ser jutjats fa dues setmanes a la Ciutat de la Justícia de València acusats d’associació il·lícita, tinença il·lícita d’armes prohibides i tinença d’armes de foc reglamentades. Uns presumptes delictes pels quals la Fiscalia demanava per a tots ells penes que anaven dels dos als sis anys de presó. Entre els acusats hi havia dos militars, un regidor de la localitat de Silla pertanyent al partit ultra España 2000 i Pedro Cuevas, l’assassí confés del jove antifeixista de Burjassot Guillem Agulló, mort a Montanejos l’abril del 1993.

Malgrat les declaracions d’agents de la Guàrdia Civil practicades a la sala durant el judici o la resta de proves incorporades al sumari, el tribunal assenyala en la sentència que “no té elements per condemnar els fets pels quals van ser jutjats” els processats. L’explicació de la sala per prendre aquesta decisió és que ha hagut d’anul·lar totes les diligències que es van practicar en fase d’instrucció, de tal manera que les proves dels suposats delictes no tenen validesa per al tribunal.

Segons van explicar ahir fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, la sala ha decidit anul·lar les intervencions telefòniques als membres del Frente Antisistema que es van acordar en fase d’instrucció “perquè no hi ha cap indici objectiu de comissió de delicte que permeta vulnerar el secret de les comunicacions”. El tribunal considera que les punxades telefòniques ordenades per la instructora no es van ajustar al dret perquè mancaven d’“indicis raonables” per permetre-les, ja que la “informació que es va facilitar a la instructora per acordar aquestes intervencions és inexistent a efectes penals”.

L’Audiència de València argumenta que la informació facilitada a la instructora no era mereixedora d’una investigació judicial, ja que parlava de l’existència de dues pàgines web en les quals es venien armes prohibides, però no il·legals. “És a dir, la tinença d’aquestes armes no està inicialment penada” i, per tant, s’“inicia una recerca per una activitat no tipificada com a delictiva amb finalitats purament prospectives”, expliquen fonts judicials.

A més, el tribunal considera que la identificació de les persones responsables de la gestió d’aquestes pàgines web no es va fer recorrent als mitjans tècnics de què es disposava, com és la identificació d’una adreça IP, sinó a través d’informacions facilitades per confidents.

“Aquesta informació és insuficient, segons la jurisprudència, per vulnerar un dret fonamental com el secret de les comunicacions”. “Aquesta informació sustenta l’autorització del primer acte d’intervenir diversos telèfons. I sense més dades objectives, la següent pròrroga”, expliquen fonts del TSJ.

Nul·litat de les proves

D’acord amb diverses sentències del Tribunal Suprem, l’Audiència de València “ha hagut de declarar nul” l’acte que va permetre les punxades telefòniques “i, en conseqüència, el resultat d’accions derivades d’aquestes intervencions”. Amb la nul·litat de les proves practicades durant la fase d’instrucció i per l’“aplicació de la teoria de l’arbre enverinat” -explica el TSJ valencià-, el tribunal “no té elements per condemnar els fets pels quals van ser jutjats en vista pública” els acusats de pertànyer al grup Frente Antisistema, expliquen fonts del TSJ.

Gràcies al fet que no s’hagin aconseguit les proves tal com marca la justícia, els 18 acusats es poden haver lliurat de les penes de presó que sol·licitaven el ministeri públic i l’acusació popular. I és que, durant el judici, diversos guàrdies civils van refermar els informes del cos que alertaven que el Frente Antisistema era un grup jerarquitzat al qual es va confiscar un gran arsenal d’armes i simbologia nazi, tant a la seu de l’entitat de València com a casa dels acusats.