Acció Cultural convoca la diada del 25 d'abril com una crida a recuperar la dignitat del poble valencià

ValènciaAcció Cultural del País Valencià (ACPV) ha presentat aquest dimecres la 'Crida Cívica pel 25 d'abril', un manifest que acompanyarà la tradicional manifestació de la commemoració de la Batalla d'Almansa, diada de reivindicació dels drets nacionals del poble valencià. L'acte ha comptat amb nombrosa presència de representants de diversos sectors de la societat civil, entre els quals s'han pogut veure l'exalcalde de València, el socialista Ricard Pérez Casado, o l'exconseller d'Educació i exsecretari general del PSPV-PSOE, Joan Romero, entre altres.

En representació dels primers signants del text, que és una crida a un nou temps de canvi polític i de recuperació de la dignitat del territori, l'exconseller socialista i professor universitari Joan Romero s'ha adreçat als mitjans per remarcar que aquest 25 d'abril ve determinat per un nou temps i una nova era en la qual "el canvi polític ja s'ha produït, el que no sabem encara és el resultat".

"Ja tenim prou de sobredosi negativa, és temps de passar pàgina", ha continuat Romero tot assenyalant que venen temps de pactes i de recuperació de la cultura de l'acord per a una millora democràtica, institucional, econòmica i financera. En aquest sentit, ha remarcat l'infrafinançament valencià.

Joan Romero ha afegit que "és hora de recuperar el costum d'anar pel món sense haver de baixar la cara quan et diguin, què passa a València?" i de "recuperar aquesta autoestima". El professor ha indicat que el manifest esta adreçat a la immensa majoria de ciutadans "no només a la gent que els pot bategar el cor a l'esquerra sinó també a aquells que pensen en conservador però que volen un país decent per als seus fills".

"El manifestat convoca a aquells que vulguin fer de la decència un concepte social, de la política un instrument que vagi més enllà de l'eina pròpia de partits i de la democràcia, respecte, transparència diàleg i voluntat d'acord", ha finalitzat.

A continuació, la periodista ambiental Maria Josep Picó, la professora Sandra Obiol i l'economista Ramon Marrades han llegit el manifest. El text comença remarcant que els valencians són "un dels pobles més antics d'Europa amb institucions polítiques pròpies" i "un país divers perquè sempre hem sigut un poble obert i acollidor".

"No som únicament la imatge que altres volen imposar sobre nosaltres. Som un país que pot i vol construir el seu propi relat. Volem decidir qui som, "des de baix", amb la majoria, amb els qui, amb el vent en contra, han continuat fent país a la seva manera i sense esperar res a canvi. Aquest ha de ser el nostre afany ara: desenrunar, recuperar la dignitat i la reputació que una minoria privilegiada ha pretès erosionar ", continua.

El manifest indica que cada dia s'està fent aquesta tasca "en omplir els nostres carrers de gent per reivindicar la nostra cultura pròpia, quan busquem la manera que la nostra veïna no estigui a soles, quan parlem a les nostres filles i fills en valencià, quan procurem que els nostres joves aprenguin i ens assegurem que així seran ciutadans amb drets, i no simples consumidors o clients...".

"No hem deixat mai de ser país. Però ara toca ser un nou país. Toca fer-nos visibles, reivindicar la nostra manera de fer. Reivindicar un vell somni, una vella esperança: el País Valencià. Reclamar que la força i l'alegria que hi ha als nostres carrers i places, a les nostres cases, fàbriques i centres de treball estigui present també als nostres governs, als ajuntaments i a la Generalitat", continua el text.

La crida convoca a "superar les humiliacions infringides per tant de temps de cinisme, incompetència, corrupció i negligència d'aquells que han dirigit les nostres institucions" així com a "deixar que les coses bones passen".

El text finalitza assenyalant el "repte col·lectiu formidable" de "construir un nou projecte integrador, consistent, transversal, propi, en clau de nosaltres i mirant a un món globalitzat". En aquest sentit convoca a un nou projecte col·lectiu "de regeneració democràtica, de vida en comú, solvent i amb garanties de futur. Pocs pobles serien capaços d'emprendre un viatge així amb més garanties que nosaltres. A aquesta empresa formidable i carregada d'esperança ens convoquem avui".