L'Audiència Nacional valida l'ERO del tancament de Radiotelevisió Valenciana

ValènciaLa sala social de l'Audiència Nacional ha validat l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) previ al tancament de Radiotelevisió Valenciana, el novembre del 2013. El tribunal ha desestimat els arguments esgrimits pels sindicats -que sol·licitaven la nul·litat de l'acomiadament dels 1.600 treballadors- i ha donat la raó als advocats de la Generalitat Valenciana, que van donar suport a l'ERO plantejat pel govern del PP d'Alberto Fabra. Així doncs, la sala, que ha fet pública aquest dijous la sentència, conclou que l'expedient de regulació d'ocupació d'extinció es va ajustar a dret.

Els sindicats representats a RTVV -CGT va ser el primer a presentar la demanda- van plantejar en el judici celebrat el dia 11 de gener la inconstitucionalitat de la llei 4/2013, que va suprimir el servei públic de radiotelevisió al País Valencià, un plantejament que ara l'Audiència Nacional ha desestimat.

En la sentència, de 90 folis i de la qual ha estat ponent el president de la sala, Ricardo Bodas, l'Audiència argumenta que la llei que va suprimir la RTVV va ser "l'única sortida a un projecte esgotat", ja que el grup RTVV travessava "una gravíssima situació econòmica, gairebé calamitosa", amb una plantilla "sobredimensionada".

La supressió del servei públic acordada per les Corts Valencianes va ser "una esmena a la totalitat a la gestió prèvia dels seus responsables" i el reconeixement objectiu del fet "que no es va saber gestionar degudament", afegeix la sentència.

La sala descarta la petició d'inconstitucionalitat de la llei que va suprimir el servei públic, tal com demanaven els sindicats, perquè entén que concorrien raons "idònies, raonables i proporcionades", en haver-se acreditat "complidament la inviabilitat dels projectes de la radiotelevisió promoguts fins llavors i l'alarmant i abismal disminució del 80% dels ingressos entre 2008 i 2013".

Sobre la petició de nul·litat de l'acomiadament col·lectiu, la sala la rebutja en considerar "palmari" que l'acomiadament es va fonamentar en l'extinció de la personalitat jurídica de RTVV i en causes econòmiques "que no tenen res a veure amb la força major", com al·legaven els sindicats.

A més, la sentència exposa que l'empresa va aportar tota la documentació econòmica relativa als anys 2009 a 2014, que advertia d'una "sistemàtica i continuada situació d'insuficiència pressupostària" del grup RTVV, atès que les aportacions pressupostàries de la Generalitat "no aconseguien sufragar el cost que representava".

L'Audiència entén, a més, que sí que es poden extingir els contractes de treball després de l'extinció de la personalitat jurídica de l'empresa, sempre que no hi hagi frau de llei o abús de dret.

Descartades les qüestions de nul·litat, la sentència conclou que l'evolució econòmica del grup RTVV fins al 2012 va ser "absolutament negativa, per no dir calamitosa, i causada, en bona mesura, per una plantilla molt superior a la necessària, juntament amb una reducció geomètrica dels ingressos públics i privats, cosa que el va obligar a un fort endeutament".

Així, exposa que la xifra total de pèrdues entre 2009 i 2012 va ascendir a 1.014.946.366 euros, la qual cosa demostra que el model inicial de radiotelevisió valenciana havia "fracassat".

La sala descarta la rebel·lia del PP

El tribunal tira per terra la teoria tant dels sindicats com dels grups polítics de la llavors oposició -PSPV, Compromís i Podem- segons la qual el tancament de RTVV era una decisió política de Fabra arran de la nul·litat del primer ERO per part del TSJ valencià. Així la sala considera que la supressió del servei de radiotelevisió no es va originar pròpiament per la declaració de nul·litat de l'acomiadament col·lectiu, sinó per un "fracàs generalitzat del projecte, immers en una greu situació econòmica, la superació de la qual passava necessàriament per un ajust radical de la plantilla".

L'Audiència descarta que la llei 4/2013 fos "reactiva" contra la nul·litat de l'acomiadament dictada pel Tribunal Superior de Justícia valencià i afirma que va ser "una opció legítima" del legislador, després de fracassar en els intents de mantenir un servei públic que havia suposat "pèrdues milionàries" i la supressió del qual "suposa reconèixer objectivament que no es va saber gestionar degudament".

L'ERO de novembre del 2013 va ser conseqüència de la decisió del govern de Fabra de tancar la radiotelevisió pública valenciana, basada en la impossibilitat de readmetre tots els treballadors acomiadats en un primer ERO, aprovat l'agost del 2012 i que va ser anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia valencià en considerar que es van vulnerar drets fonamentals dels treballadors.

Recurs de la CGT

La publicació de la sentència ja ha tingut resposta de la central CGT, impulsora de la demanda a la qual després es van adherir CCOO, UGT, Intersindical, CSIF i USO. El sindicat ha emès un missatge en el seu perfil de Twitter en què assegura que "continuarà lluitant" contra l'ERO d'extinció i ja ha avançat, després d'estudiar la sentència de 90 pàgines de l'Audiència, que recorreran la decisió de la sala social al Tribunal Suprem.