El govern valencià aprova la llei de la funció pública entre crítiques per no concretar el requisit lingüístic
El Consell concretarà la competència lingüística un any després de l'entrada en vigor de la norma
ValènciaEl govern valencià ha aprovat aquest divendres el projecte de llei de la funció pública sense concretar el nivell de català que s’exigirà als treballadors de l'administració. Finalment, i després de setmanes de negociacions entre PSPV, Compromís i Unides Podem, els tres grups han acordat ajornar aquesta decisió, tot i que sí que han pactat no fixar un requisit lingüístic per a cada categoria laboral, sinó adaptar-lo al càrrec i la funció que desenvolupi cada empleat.
Per concretar els requisits diferenciadors, l'executiu tindrà el termini d'un any a partir de l'aprovació a les Corts de la norma. A més, el reglament haurà de rebre el vistiplau de la conselleria afectada i de la direcció general de Política Lingüística. Segons el Consell, amb aquesta decisió el que pretén és garantir el dret de la ciutadania a dirigir-se i ser atesa en les dues llengües oficials alhora que es té en compte la realitat lingüística del País Valencià i el reduït domini del català d'alguns segments de població.
Reunió amb Ximo Puig i amb els partits amb representació a les Corts
La decisió d'ajornar l'aprovació del requisit lingüístic ha estat durament criticada pels col·lectius que treballen per la defensa del català com Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i la Plataforma per la Llengua. De fet, les dues primeres han sol·licitat una reunió amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i també obrir una ronda de contactes amb els partits polítics amb representació a les Corts. Amb aquestes trobades volen que no estan d'acord amb la decisió del Consell, ja que consideren que no respecta "l’amplíssim consens aconseguit entre les principals forces sindicals i entitats cíviques valencianes".
"Es tracta simplement d’aplicar allò que ja s’ha acordat entre el PSPV, Compromís i Unides Podem i que, a més, s’aplica des de fa dècades en les altres comunitats autònomes i inclou el segon Acord del Botànic", afirmen les dues entitats en un comunicat conjunt. Des d'Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià consideren que "retardar un any més i condicionar la competència lingüística a un reglament només pot entendre’s com una voluntat d'ajornar una mesura que ja fa massa anys que hauria d’estar vigent". "No comprenem que la conselleria de Justícia, que forma part d’un govern que es declara compromès amb la normalització social del valencià i amb la democratització, continue ajornant que els valencians i les valencianes puguem relacionar-nos amb l’administració en la llengua que l’Estatut proclama llengua pròpia i oficial", emfatitza el comunicat.
"El dret de la ciutadania és superior al del funcionari"
En la mateixa línia s'ha expressat la Plataforma per la Llengua al País Valencià que, mitjançant el seu portaveu, Manuel Carceller, ha defensat que "el dret de la ciutadania ha de ser reconegut com a legalment superior a les opcions de preferència lingüística d'un funcionari". També ha subratllat: "El 93% del funcionariat de Generalitat Valenciana entén el valencià, però només un 57% el sap parlar i un 46 % el sap escriure correctament. Són dades oficials de l’enquesta sobre L’ús del valencià en l’Administració. Això significa que, més de 35 anys després de l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament del valencià, molts funcionaris parlen castellà a una persona que s’expressa en valencià, i quasi ningú no se n'escandalitza. Si això fora al revés estaríem sentint queixes contínuament dels sectors oposats a l’ús del valencià".
