"Tot ve de la Xina": així s'ha convertit Badalona en un epicentre de les falsificacions

BadalonaSobre si el jersei és original, l'empleat respon amb un sí rotund. "És molt bo, abriga molt", detalla. Qüestionat pel fet que 15 euros és un preu molt barat per un jersei de la marca Norway –la que porta la bandera de Noruega de logotip–, el dependent respon que no és ben bé la marca Norway que ve de Noruega, sinó una altra que ve d'Itàlia –un país europeu, que és considerat un dels epicentres de la falsificació de roba, amb la ciutat de Prato com a capital–. Quan se li pregunta si es podria pagar amb targeta, el treballador demana si podria ser amb efectiu. Una vegada s'ha pagat, la sortida de la botiga et deixa a l'entrada d'un altre negoci, també de roba. De fet, semblaria un centre comercial si no estiguéssim al mig d'un polígon industrial del barri de Sant Roc de Badalona. Entre l'anar i venir constant de camions, es descobreixen fileres de macrobotigues de roba a l'engròs, una vintena en poc més de 300 metres.

És divendres a les nou del matí i només una clienta ha entrat en una de les moltes botigues. Al carrer, hi ha roba per terra, tirada per les voreres. I just enmig de tots els negocis hi ha un local de trasters: aquest Nadal, la Guàrdia Civil hi va intervenir 200.000 joguines falsificades que eren perilloses, ja que no tenien les mesures de seguretat mínimes. Un traster de 90 metres quadrats val 1.900 euros al mes. La Guàrdia Civil ja identifica aquest punt de Badalona com un dels epicentres del comerç de productes falsificats de l'Estat. El capità de la Guàrdia Civil, Luis Humberto Quiroga Vázquez, cap de la 1ª Companyia Fiscal i Fronteres del Port de Barcelona, explica que la pressió policial a Barcelona, sobretot per fer front als manters, ha desplaçat els majoristes dels productes falsificats cap a Badalona.

L'any passat a Espanya es van requisar més de sis milions de productes falsificats, segons les dades de la Guàrdia Civil. L'any 2021, el valor del comerç mundial de falsificacions es va estimar en aproximadament 467.000 milions de dòlars. Representa el 2,3% de les importacions totals al món, segons el darrer informe del 2025 de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea. I d'on venen aquests productes? El 62% dels articles falsificats confiscats en el comerç global provenen directament de la Xina o arriben via Hong Kong, segons el mateix informe europeu. "La fàbrica del món és la Xina", comenta el capità Quiroga. Del que és bo, però també del que és fals.

Funcionament empresarial

El comandament de la Guàrdia Civil insisteix molt en el fet que les màfies de la falsificació funcionen exactament igual que les empreses. "Si tu vols importar algun producte per a la teva empresa aniràs a buscar-lo al lloc on es fabrica, no?", pregunta. La resposta la troben a la Xina, on hi ha fàbriques "A" i fàbriques "B". A vegades, però, no cal anar a buscar les indústries fraudulentes. Moltes marques fabriquen la roba –una samarreta, per exemple– a la Xina i després fan els acabats en el país on es vendrà –allà posaran el logotip i l'etiqueta a la samarreta, per exemple–. Les màfies que falsifiquen, doncs, solament compren les samarretes bàsiques i més tard hi posen un logotip fals. El capità explica que un cop a Badalona van trobar en un magatzem 1.200 logotips de Stone Island. Un jersei d'aquesta marca ascendeix als 350 euros. "Només val el logotip, no la peça de roba", afirma el comandament de la Guàrdia Civil.

De mètodes per falsificar n'hi ha molts, però el resum és que gairebé sempre cal passar per la Xina. Això fa que la màfia xinesa sigui protagonista en el negoci de les falsificacions. "Cal contactar amb la gent local per entrar en el negoci", avisa el capità Quiroga. El comandament afegeix que li consta que a la Xina s'estan posant les piles i comencen a tancar fàbriques irregulars.

Venda a l'engròs

Al jersei Norway comprat a Badalona hi ha diverses etiquetes, més senzilles que les originals. Diu: "Made in PCR". És a dir: "Made in People's Republic of China". Totes les botigues de roba que omplen l'avinguda Maresme de Mataró són dirigides per persones d'origen xinès. La gran majoria no venen marques, només roba bàsica. "La roba falsa no la solen tenir visible", avisa Quiroga. Molts venen roba a l'engròs, un negoci perfectament legal. "Venda mínima 100 euros"; "20 peces mínim", van dient els cartells.

De fet, la gran majoria d'aquestes botigues tenen tots els papers i magatzems en ordre. Quiroga explica que la roba falsificada sol estar en trasters o en pisos, punts on solen acudir els manters i altres futurs venedors. L'organització criminal, com al mercat legal, actua de majorista. Aquests pisos i trasters solen estar a nom de testaferros i costa vincular-los amb els grups que hi ha al darrere. Normalment, aquests grups s'agrupen per nacionalitats. En l'operatiu de les joguines de Nadal, per exemple, n'hi havia un de francès i un de xinès. El capità de la Guàrdia Civil admet que la distribució urbanística de Sant Roc encara complica més la tasca policial. "És difícil determinar qui és el propietari d'un pis o com està dividida una finca. A més, és un barri que està especialitzat en altres tipologies de delicte i tenen figures que es dediquen a avisar si ve la policia", assegura.

La policia s'ha trobat amb pisos que s'havien convertit en magatzems, amb productes falsificats a totes les habitacions i una persona vigilant-los. En un cas concret, feien uns 50.000 enviaments a l'any; més de 130 al dia. "Com si fos Amazon", bromeja el capità. I hi tenien de tot: roba, perfums, crema... Fins i tot havien enderrocat parets interiors per tenir més espai.

La ruta marítima

Una altra pregunta és com arriben aquests productes a Catalunya. La resposta més habitual és que venen per mar, en contenidors marítims que la Guàrdia Civil admet que no pot controlar. "Gairebé tot ve de la Xina. Fer una anàlisi de risc per l'origen i la ruta no tindria sentit, seria impossible", accepta. Per això, molts cops la clau acaba sent la col·laboració amb les empreses afectades. És a dir, les marques avisen a la policia en quins punts les estan falsificant. També s'han localitzat alguns punts seguint els venedors al detall fins al lloc on hi ha el majorista. A més, també van mirant els antecedents de les empreses que fan aquests moviments comercials. De tant en tant, però, al port sí que s'enxampa algun carregament. "Mira, veus aquell camió blau?", comenta el capità assenyalant per la finestra. "Està carregat de material falsificat", resol. Afegeix que ells, que estan a dins del port, tenen molt espai per emmagatzemar productes requisats, però que la majoria de les comissaries no donen l'abast.

Amb tot, el capità admet que la solució seria "no comprar coses falsificades". La roba sembla inofensiva, però posa el focus en les cremes i els perfums, productes que posem a la nostra pell i no sabem quants controls han passat. "O les joguines", avisa.