Publicitat
Publicitat

La CUP boicoteja Garzón al Parlament per denunciar les tortures a independentistes del 1992 que no va investigar

Gabriela Serra lliura còpies de les compareixences dels detinguts on exposaven els maltractaments al jutge, que reconeix que no es van investigar

Visita accidentada de l’exjutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón avui al Parlament. Gabriela Serra i Carles Riera, els dos diputats de la CUP presents al grup de treball per elaborar la futura llei sobre els nens robats del franquisme, han plantat Garzón, convidat per la cambra catalana en qualitat d'assessor, per no haver investigat les denúncies de tortures que van presentar els independentistes que van ser detinguts just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. 

Abans que entrés a la sala, Serra ha lliurat a Garzón el documental 'L'operació Garzón contra l'independentisme català' i les còpies de les compareixences dels detinguts on exposaven les tortures que Garzón va signar i va arxivar sense passar-les a cap jutjat ni obrir cap sumari. Serra ha retret al jutge que no investigués les tortures. Garzón ha rebatut que això era mentida, i que ell va abanderar a l'Audiència Nacional la persecució de les tortures.

Els cupaires han volgut recordar d'aquesta manera el paper del jutge a l'operació Garzón, de la qual es compleixen 25 anys, que va desestimar les tortures i va  decidir no obrir cap investigació després de negar en un principi que els detinguts li haguessin explicat els maltractaments que van patir per part de la policia. Tot i així, la periodista Sònia Bagundach, autora del llibre 'Et presento el jutge Garzón', va publicar per primer cop les transcripcions de les compareixences on queda acreditat que va signar les declaracions on els arrestats exposaven les tortures.

Els diputats de la CUP han sigut acompanyats per cinc dels detinguts de l'operatiu, que s'han esperat dues hores i mitja per poder parlar amb el jutge, que ha accedit a fer-ho, però a porta tancada. La trobada ha durat poc més de 10 minuts. Ramon Piqué, un dels represaliats, ha explicat a la sortida que Garzón havia reconegut que no s'havien investigat les tortures: "Ho ha admès i ha afegit que alguns col·legues seus de l'Audiència admetien que no recollien els testimonis de tortures de presos d'ETA i altres col·lectius, però que ell sí que ho feia".

Tot i així, Piqué ha afegit que Garzón s'ha escudat en els informes dels forenses per no investigar els maltractaments.  "«Quan em mirava a la cara no veia que alguna cosa no era normal?», li he preguntat, però ha fugit d'estudi", ha assenyalat l'exmembre de Terra Lliure. Ramon López, un altre dels arrestats abans dels Jocs, ha anotat que Garzón ha tornat a fer servir l'argument que "ell no podia fer res perquè no era competència seva i que les denúncies s'havien de fer a un altre jutjat perquè l'Audiència no podia investigar les tortures".  

Garzón ha assistit avui al Parlament convidat per la relatora del grup de treball, Magda Casamitjana (Junts pel Sí), en la tercera sessió de treball per tramitar una llei que atorgarà a les famílies de nens robats i desapareguts durant el franquisme la condició de víctimes de desaparicions forçades, cosa que possibilitarà que rebin suport psicològic, jurídic i social des de l’administració.

Més continguts de