La CUP intenta curar-se les ferides
La formació tanca files i potencia la seva essència per superar les tensions internes dels últims mesos
Barcelona“Hem de fer cas a l’Ovidi Montllor. Juntem-nos”. Així resumeix un destacat cupaire el moment intern que viu ara la CUP. Les llargues i intenses negociacions amb Junts pel Sí van abocar la formació de l’esquerra anticapitalista a un debat intern sense precedents, tant per haver-se convertit per primera vegada en el centre del debat polític com per haver fet públiques les tensions que hi havia entre els diferents sectors del partit. “Vam patir com mai i en algun moment ens podíem haver trencat”, admeten fonts del partit. Una vegada assolit el pacte -i amb el focus de la informació a Madrid-, la CUP se centra ara a refer-se de la sotragada. “Hem de curar-nos i cuidar-nos”, diuen. I l’estratègia per tancar les ferides és potenciar el que els uneix, reivindicar les seves essències i posar en valor els eixos polítics del seu projecte.
Així, la CUP ha redoblat els últims dies -i ho seguirà fent les pròximes setmanes- la seva activitat en aquells àmbits en què se sent “més còmoda” i que considera el “principal motor” de l’organització. No és casual, reconeixen al partit, que en tres dies hagin organitzat una roda de premsa per denunciar els atacs masclistes a les militants i un acte a Capellades per exhibir la feina dels alcaldes i regidors mentre treien pit dels resultats de les eleccions del 24-M. “És una manera de tancar files i agrair a les bases la paciència i el suport als diputats durant la negociació”, apunten fonts de la formació. Per això ja han programat un nou acte per a l’11 de març a les Cotxeres de Sants en motiu del Dia de la Dona (se celebra el dia 8) i impulsaran una campanya amb un lema propi -“Sembrem llavors, fem arrels, compartim fruits”- per explicar les polítiques que els cupaires tiren endavant als municipis on governen. La campanya tindrà un logotip que uneix en una sola imatge els colors de les lluites de la CUP: el lila feminista, el blau de la batalla per l’aigua, el groc de l’independentisme, el roig socialista i el verd de l’ecologisme.
Les dues lluites “indissociables”
Al partit reconeixen que el que ha fet més mal és el “fals dilema” d’haver hagut de triar entre independentisme -acceptar la investidura de Mas per desencallar el procés- i anticapitalisme -no investir “el símbol de les retallades”-. “A la CUP aquesta lluita és indissociable i ara hem de demostrar-ho”, apunten diverses fonts consultades. És per això que els diputats i membres del secretariat s’esforcen a deixar clar, en una evident advertència a Junts pel Sí, que “ni de bon tros” avalaran de facto el Govern. Ho va dir Anna Gabriel durant la investidura de Carles Puigdemont, parafrasejant David Fernàndez: “Mà estesa amb el procés, puny tancat amb les retallades”. En una entrevista ahir a TV3, la presidenta del grup parlamentari, Mireia Boya, va condicionar el suport als pressupostos al fet que incloguin “partides ambicioses” en relació amb el pla de xoc social. De fet, fonts cupaires reconeixen que una manera de cohesionar la militància és evidenciant que el partit “no fluixeja” davant de CDC.
De fet, a la formació no amaguen que una de les seves prioritats és mantenir les bases “com un puny”. Una unió que va estar a la corda fluixa en els successius debats i jornades assembleàries dels últims mesos. Encara que al partit recorden que en molts moments s’han enfrontat a decisions clau -la de presentar-se o no a les eleccions catalanes el 2012 va provocar tanta controvèrsia que la votació es va resoldre per la mínima-, són conscients que mai abans les discrepàncies havien sigut tan públiques i tan profundes. “No amagàvem que no estàvem d’acord però fa de mal veure com els militants es discuteixen per les xarxes”, admeten fonts de la CUP. De fet, una imatge que resumeix les tensions a l’esquerra independentista és la creació de la coordinadora d’Assemblees de Joves per la Unitat Popular, formada per algunes assemblees juvenils escindides d’Arran.
El pacte amb Junts pel Sí va deixar una sensació “agredolça” al partit. Per a alguns cupaires, la dimissió de dos diputats i la complicada situació interna era un preu massa alt a canvi de l’acord. Amb les aigües més calmades, fonts de la CUP asseguren que les tensions estan “minimitzades”. “Ens ha ajudat deixar d’estar al centre de totes les converses”, argumenten.
Assemblea a la primavera
La CUP tornarà a engegar les dinàmiques assembleàries en les pròximes setmanes per preparar l’assemblea nacional que se celebrarà a la primavera. Les bases posaran a debat quina ha de ser l’estratègia del partit en la nova etapa del procés independentista que s’obre després del pacte amb JxSí. El full de ruta de la CUP serà aprovat a l’assemblea, que també podria plantejar alguns canvis en el funcionament intern del partit. Paral·lelament, els cupaires tornaran “al carrer”. “Potser ha semblat que l’havíem abandonat”, lamenten. L’objectiu ara és “juntar-se” i cicatritzar les ferides.
