La CUP reclama a les forces sobiranistes que "no donin per morta la consulta ni la deixin en mans de CiU"

BarcelonaLa CUP es nega a "donar per morta la consulta" i adverteix que, després del trencament de les negociacions a la reunió que les forces sobiranistes van mantenir ahir al palau de Pedralbes -que relaciona directament amb els tacticismes polítics i els reiterats incompliments de les promeses per part del Govern-, corre el risc que la consulta es converteixi en un "acte partidista". En declaracions al Parlament per valorar la proposta llançada aquest dimarts al matí el president de la Generalitat, Artur Mas, Arrufat ha afirmat que "semblava més un acte de campanya electoral que l'anunci d'una consulta popular en compliment d'un mandat democràtic".

És per això que la formació independentista es nega entendre l'anunci del president és "definitiu" i fa una crida a les forces sobiranistes perquè "no donin per morta la consulta" i que "no la deixin en mans de CiU". "La situació s'ha de ressituar, evitar que sigui acte partidista i d'heroisme personal, de politització i divisió".

En aquest sentit, la CUP planteja un termini d'una setmana per tornar a encarrilar les negociacions i aconseguir un acord de mínims entre els partits sobiranistes per celebrar el 9-N amb plenes garanties democràtiques. "Estem profundament preocupats, però hem decidit no tirar la tovallola i posar tota la carn a la graella", ha dit el diputat de la CUP, per insistir: "Que ningú es desanimi ni caigui en el desànim, que ningú faci cap pas enrere a l'hora de complir el mandat democràtic del carrer", ha sentenciat.

Proposta "treballable" i amb "garanties democràtiques suficients"

Arrufat ha confessat que la proposta que ha fet aquest dimarts el president és la mateixa que els va plantejar a la reunió de Pedralbes, i n'ha repassat els detalls: 18.000 voluntaris, 1.500 gestors (1 per cada 4 meses), 700 funcionaris, 6.000 meses en 500 col·legis electorals, 6.5000 ordinadors. Així, també ha especificat que el recompte del 9-N es faria la mateixa nit i que les paperetes serien úniques amb la pregunta acordada per les forces sobiranistes el passat 12 de desembre. Tot això, ha recordat el cupaire, es faria a l'empara de la competència pròpia de la Generalitat en matèria de participació ciutadana.

El portaveu de la CUP ha afirmat que la seva formació veia "treballable" la proposta. "El procés no era el nostre però tenia gran aties democràtiques suficients per posar les urnes al carrer, de forma ordenada i amb garanties procedimentals per votar sobre el futur polític de Catalunya". A partir d'aquí, considera la CUP, calia fer uns "retocs", pel què va presentar a Mas un llistat d'11 propostes per garantir la consulta del 9-N: des del nomenament d'un conseller de la consulta a l'inici immediat de la difusió de la campanya institucional amb informació clara sobre la logística de la votació, la crida a la participació d'observadors internacionals que puguin donar cobertura a la jornada del dia 9N o no acatar cap altre suspensió de l'estat al pla que pot fer possible poder votar.

D'aquestes, el Govern només en va acceptar una de manera segura: "La creació d'un òrgan composat per membres proposats pels diferents partits, de caràcter tècnic, que pogués comprovar a diari l'acompliment dels acords necessaris per la realització de la consulta.

"No participarem d'una llista conjunta"

En relació a la possibilitat de convocatòria d'unes eleccions plebiscitàries, Arrufat ha deixat clar que la CUP no formarà part d'una "llista conjunta", tal i com ha apuntat Mas, perquè "no hi haurà programa únic per programes oposats de país". "No participarem d'una llista unitària amb qui retalla, privatitza i defensa una situació de desigualtat social i la fa més gran", ha argumentat. En tot cas, Arrufat ha explicat que no estan disposats a anar a uns comicis plebiscitaris si no s'ha tensat fins el final el "pols amb l'estat".

"Vam proposar-nos estar permanentment mirant endavant"

En la línia de demanar als partits responsabilitat i compromís amb el mandat democràtic del 9-N, Arrufat ha començat la seva compareixença recordant que la CUP va acceptar des del principi "estar a l'alçada del moment", tot i les "contradiccions internes" que això suposava. "Vam proposar-nos no mirar enrere i estar permanentment mirant endavant", ha dit.Una afirmació que ha resumit en quatre punts: la seva prioritat són els Països Catalans, tot i que van assumir que una majoria del Principat exigia passos endavant; van assumir que "el context antidemocràtic de l'estat espanyol feia impossible referèndum vinculant"; van assumir que en aquest context "era impossible tirar endavant un procés autodeterminació sense trencar amb el marc polític i jurídic actual"; i van assumir que l'exercici del dret a decidir havia "d'obrir les portes a un procés constituent" que impliqui un canvi radicalment democràtic, polític i social.