Publicitat
Publicitat

LES FINANCES DELS PARTITS

ERC s’independitza de la banca

Augmenta un 70% el pressupost gràcies als èxits electorals i vol saldar tot el deute financer el 2016

Ningú nega que el repte assumit pel president d’ERC, Oriol Junqueras, en situar-se al capdavant de la conselleria d’Economia i Hisenda és majúscul. Combinar l’ideal de l’executiu de construir una nova república amb la quotidianitat de la gestió d’unes finances migrades i intervingudes representa un trencaclosques complex. Tot i això, el cert és que, abans de fer el salt al Govern, el líder dels republicans ja va aconseguir fer quadrar els comptes al seu partit, que partia d’una situació complicada. Unes despeses austeres i sobretot uns ingressos in crescendo gràcies al dolç moment electoral han permès sanejar la situació i aprovar per a aquest 2016 un pressupost amb un 70% més de recursos per a la formació dels que tenia fa dos anys. Enguany, a més, preveu eixugar tot el deute amb les entitats financeres.

Un dels principals artífexs del sanejament és el secretari de finances i administració d’ERC, Jordi Roig, que admet que, quan va fer-se càrrec de la comptabilitat del partit a finals del 2011 com a integrant de l’equip de Junqueras, aquest ja era l’horitzó desitjat. “No dependre dels bancs era un objectiu de sentit comú”, exposa, una fita que la nova política s’ha proposat des del principi però que quedava lluny per als partits veterans, acostumats a un ús normalitzat del crèdit. Per als republicans era més senzill perquè el partit no va “agafar-se a la barra lliure del bon moment econòmic” i mai va arribar a nivells alts d’endeutament, si bé durant el tripartit va fer algunes inversions pròpies d’un projecte en ascens que, tanmateix, va veure truncada abruptament la progressió.

Com que els principals desajustos pressupostaris en els partits es produeixen durant les eleccions, una de les primeres decisions va ser retallar la despesa electoral. Els costos són elevats, però, a més, el 80% dels ingressos provenen de subvencions públiques, que, al seu torn, depenen sobretot dels resultats. Així, en les estatals del 2011, el pressupost de campanya ja va ser un 60% inferior al de les anteriors eleccions. Des de llavors, ERC ha intentat cobrir el cost només amb la subvenció electoral. “No per fer una campanya més cara t’anirà millor”, diu Roig.

Una gestió austera va permetre cancel·lar el 2014 un deute històric arrossegat des de la Transició i, gràcies als resultats de l’últim cicle, s’ha permès algunes alegries. Mentre el pressupost del 2014 era de 4,5 milions d’euros, el del 2016 ja frega els 7,7 milions, que signifiquen un increment de gairebé un 70%. La presència al Parlament ja era similar a l’actual, però el pes a les Corts espanyoles no té res a veure i, a més, ERC ha tornat a entrar amb força a les grans ciutats -el 2011 es va quedar fora de totes les de més de 80.000 habitants, excepte Barcelona-, que és on es reparteixen més subvencions, al marge dels ingressos per participar als consells comarcals o a les diputacions provincials.

Per tant, Roig avança que “si l’Estat i la Generalitat paguen les subvencions electorals de les tres convocatòries del 2015 -no n’han abonat cap i li deuen en total uns 3,5 milions-, a final d’any s’acabarà el deute”. El que no espera per ara de l’Estat és la restitució de cap dels 1.056 immobles confiscats pel franquisme que reclama el partit arran de la llei de memòria històrica del 2007 -s’havien de compensar en cinc anys, però encara s’espera-.

Malgrat tot, l’objectiu de situar a zero el crèdit serà relativament senzill d’assolir, ja que el pressupost preveia una despesa per a dos processos electorals -es va elaborar amb les negociacions amb la CUP encallades- i no comptava amb els ingressos que comporta que el PSOE hagi facilitat el grup propi al Senat. “Fins ara no hi ha hagut pressió financera, però ara segur que no tindria efecte”, celebra Roig. Aquest temor sí que pot ser viu en els altres partits, ja que, segons les últimes dades fetes públiques, ICV deu 12,5 milions a entitats financeres, el PSC en deu 12,3, i CDC, 6,2 -a més de la part alíquota que assumeixi del deute de CiU-. Unió, però, els supera amb un crèdit de 19 milions, i el PP en deu 32 a tot l’Estat.

La representació a les institucions, a banda de les subvencions, també aporta recursos a ERC per la carta financera. És el pagament que va aixecar polseguera el 2006 i que abonen els càrrecs electes i els eventuals nomenats pels republicans, en funció del salari que reben -pot arribar al 10% del sou-, el qual, si bé formalment és voluntari, gairebé ve implícit amb el càrrec. Tot i això, la quantitat no la rep ni se la queda el partit, sinó la seva fundació, la Irla. A nivell financer, a més, aquesta fundació és la propietària de la seu del partit, i aquest li paga un lloguer per usar-la.

I com gestionarà ERC aquest moment dolç de les finances? Els republicans ja pensen en unes eleccions constituents en 16 mesos que consideren “molt importants”. Així, ja preparen una campanya per després de l’estiu per explicar el seu projecte de procés constituent i captar les propostes de la ciutadania, que li han de permetre també marcar cert perfil al marge de Junts pel Sí. Per això, també incrementen els recursos per fer activitats a les seccions locals i territorials.

A més, el pressupost ja preveu fer calaix amb la intenció d’afrontar un nou cicle electoral. Els republicans aspiren a no haver de demanar préstecs per pagar cada campanya, encara que la subvenció electoral posterior l’eixugui ràpid, sobretot en uns comicis rellevants com els del 2017. “No sabem com actuaran les entitats financeres”, diu Roig, que, malgrat tot, destaca que Banco Popular -amb qui ha treballat el partit últimament- fins ara no ha pressionat mai. “No hi ha hagut cap conflicte, però ho volem evitar com a filosofia de canvi”, argumenta. ERC no arriba a recórrer al micromecenatge com Podem ni a demanar petits préstecs als simpatitzants, com ICV, però igualment l’època del crèdit pot haver quedat enrere.

Més continguts de