Barcelona“Ens comprometem a promoure les reformes necessàries perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat”. Aquest és, literalment, el compromís del programa electoral del PSC de l’any 2012. Durant els dos anys següents, els socialistes van anar abandonant progressivament les tesis sobiranistes fins a desmarcar-se completament de la consulta del 9 de novembre del 2014. Miquel Iceta va haver d’afrontar aquell repte tres mesos després d’haver rellevat Pere Navarro com a primer secretari del partit, i la posició del PSC va ser la de votar en contra del 9-N al Parlament i instar els grups municipals a fer el mateix als seus ajuntaments.
La nova direcció socialista aviat va comprovar les esquerdes que aquest tema provocava dins del partit. Una de les grans plantofades se la va emportar a Badalona, on vuit regidors socialistes es van sumar a la resta de l’oposició per defensar una consulta “legal i pactada” amb l’Estat. A Igualada, Vic, Castellar del Vallès, Vilafranca del Penedès, Figueres, Olot, Ripoll, Lloret de Mar, Ullastrell, Vacarisses i Vilanova i la Geltrú -en aquest cas la major part del grup- també van votar-hi a favor. I a Tarragona, Sabadell, Terrassa i Mataró, entre d’altres, l’abstenció dels socialistes va permetre que s’aprovessin mocions similars.
L’organització del 9-N va acabar en mans de voluntaris, però aquest setembre el Govern confia en la participació dels ajuntaments. I, per tant, la seva implicació serà més rellevant. El PSC va concloure de l’experiència del 9-N que les consignes no són sempre efectives i, aquest cop, es mantindrà al marge.
