MANIFEST PEL DRET A DECIDIR
Política 04/09/2015

L’empresariat català es mulla: “La democràcia no ens inquieta”

Patronals i cambres de comerç del país es comprometen a adaptar-se a la decisió dels catalans el 27-S

Marc Colomer
5 min
Les entitats empresarials van lliurar el manifest a Núria de Gispert, que va agrair la “claredat” del document.

Barcelona“Als empresaris la democràcia no ens provoca inquietud. Per contra, ens provoquen preocupació la intolerància i la ignorància”. Declaració clara, sense ambigüitats en la defensa del dret a decidir, la del president de la patronal Cecot, Antoni Abad, ahir a la Pedrera de Barcelona. Dues frases que sintetitzaven a la perfecció l’esperit del Manifest del Far, que trenta patronals i cambres de comerç catalanes -que representen la majoria dels empresaris del país, concloïa més tard Artur Mas des de Castelldefels- van presentar per deixar clar el compromís de l’empresariat català amb el procés empès per les mobilitzacions dels últims anys. Només Foment del Treball se n’ha desmarcat, per bé que una dotzena de les organitzacions firmants del manifest estan integrades també a la patronal que presideix Joaquim Gay de Montellà. Un pronunciament, el del Manifest del Far, que reforça el caràcter transversal del procés sobiranista, que engloba des de sindicats alternatius fins a les patronals.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb el document -breu, concret i concís-, els firmants expressen el “suport incondicional” al procés d’autodeterminació perquè els ciutadans de Catalunya “puguin lliurement i democràticament expressar la seva voluntat sobre el futur del país”. Al·leguen motius de radicalitat democràtica i compromís amb la majoria social i política del país. I, en un reconeixement implícit del caràcter plebiscitari del 27-S, es comprometen a “respectar la decisió que prengui el poble de Catalunya i fer-hi costat”. Més enllà, també expressen la “voluntat d’adaptar l’actuació” de les empreses que formen part d’aquestes organitzacions a la decisió que prengui la ciutadania catalana, per “continuar contribuint al progrés i benestar” de la societat catalana. Amb l’acte de la Pedrera, les organitzacions empresarials reeditaven i refermaven el compromís pres el maig del 2014 al far de Sant Sebastià de Palafrugell. I ho feien a tres setmanes del 27-S, un detall significatiu que rellança el compromís empresarial amb el dret a decidir. Sigui quina sigui la decisió, inclosa la independència.

Les entitats van lliurar el manifest a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que ahir assistia a l’acte de la Pedrera acompanyada pels expresidents Joan Rigol i Ernest Benach, tots tres candidats de Junts pel Sí. Amb el Manifest del Far, les organitzacions empresarials abandonaven l’ambigüitat que les havia caracteritzat en ocasions quan es tractava de les relacions entre Catalunya i Espanya. Un fet que no va deixar passar per alt De Gispert, que ahir explicitava el seu “agraïment” a la “claredat” del pronunciament públic, que desmunta els arguments de la por pels efectes del procés sobiranista per a l’economia i l’empresa catalana. “És important que ho diguin perquè no es creï la ficció que el món empresarial hi està en contra”, va insistir Mas al vespre en un acte de Junts pel Sí.

Il·lusió empresarial pel nou país

“Il·lusiona l’oportunitat de construir un país en base zero, business oriented, competitiu i social”, asseverava Antoni Abad en una de les intervencions més aplaudides. Perquè és la “il·lusió” la principal fortalesa del procés sobiranista, destacava l’economista Xavier Sala i Martín, que va participar amb els també economistes Jordi Galí, Joan B. Casas i Miquel Puig en una taula rodona en què van coincidir en la viabilitat econòmica de la independència política de Catalunya sense posar en risc la permanència a la UE i amb clars beneficis, segons van defensar, per a una economia catalana amb alts índexs d’obertura al món i per a l’estat del benestar.

En l’acte d’ahir a Barcelona tan significatives com les presències van ser les absències, com la de Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, una organització firmant del manifest malgrat la “preocupació” que va mostrar Valls al juliol. Perquè, segons Abad, si una cosa “genera tensió i màxima preocupació” no són tant les incerteses de la independència com les “certeses” dels greuges de l’Estat amb Catalunya.

Crida a la racionalitat del debat

“Davant d’aquest procés, demanem seriositat i que tots els agents implicats, d’aquí i de fora, ho posin fàcil, que evitem la crispació i les declaracions apocalíptiques que no ajuden a desenvolupar el camí normal de l’activitat democràtica”, va advertir el president de la patronal Pimec, Josep González, que no va evitar referències a les “comparacions sense sentit” i “lamentables”. Es referia així implícitament al que Abad va considerar directament un “insult a la intel·ligència”, com ho és comparar el sobiranisme amb el nazisme. Tots dos van coincidir en la indignació amb l’expresident del govern espanyol Felipe González, l’últim a recórrer al nazisme i el feixisme per desqualificar el procés català. Perquè les crides buides al diàleg ja no serveixen a l’empresariat català. “La via del diàleg és la millor, però l’Estat no hi està disposat”, deplorava el president del Consell de Cambres de Catalunya, Domènec Espadaler. Per a ell, “el tema no és si Catalunya seria viable [en cas d’independència], sinó si les oportunitats compensarien els riscos [per a les empreses]”, admetia.

La resposta, o si més no una aproximació ràpida però fonamentada amb dades empíriques, l’havien posat damunt la taula minuts abans Jordi Galí, Valentí Puig, Xavier Sala i Martín i Joan B. Casas. Ells, en paraules de Casas, no tenen cap dubte: “El repte és gran, però la diferència entre el que som i el que podríem ser fa que valgui la pena”. De fet, va defensar que sense el dèficit fiscal català, fins i tot amb els càlculs de l’Estat que minimitzen el greuge fiscal, la qualificació del deute català escalaria fins a cinc graons, fins i tot millor que la del País Basc. I no només és nociu per a l’economia catalana el dèficit fiscal, defensen, sinó que, segons va argumentar Galí, també ho ha sigut el dèficit inversor de l’Estat a Catalunya. Segons els càlculs d’aquest prestigiós economista, si l’Estat hagués invertit a Catalunya l’equivalent a la seva aportació al PIB espanyol, la riquesa catalana seria un 5% superior.

Però, i la UE? Què passaria amb Catalunya si s’independitzés? “Ni que volguéssim sortir-ne, no ens deixarien. Són tants els interessos industrials i financers perquè continuem dins d’aquest mercat, que és segur que hi continuarem”, va reblar Miquel Puig. El cert és que, com apuntava ahir Sala i Martín recorrent a un passatge bíblic, “ni David era tan dèbil ni Goliat tan fort”. I la il·lusió, va concloure, és al bàndol dels independentistes. Per a Abad, les amenaces apocalíptiques no són més que “pol·lució i brutícia”.

Piqué assegura que la secessió no preocupa perquè “no es produirà”

“No hi ha inquietud respecte a la possibilitat de secessió perquè no es produirà”. Així de clar va ser el vicepresident del Cercle d’Empresaris i exministre popular Josep Piqué en ser preguntat per la situació de les empreses catalanes en el marc del procés sobiranista. Una opinió que contradeia la ministra de Treball, Fátima Báñez, que dilluns va assegurar que alguns empresaris estan frenant les inversions a Catalunya per culpa de la inestabilitat que genera el procés.

Mentre la majoria de patronals es reunien a la Pedrera per expressar el “suport incondicional” al dret a decidir, Piqué, en una roda de premsa sobre els pressupostos, va apuntar que el que genera incertesa és la cita electoral que, al seu parer, serveix per amagar la gestió de la Generalitat. “Els catalans haurem votat 38 vegades en 38 anys”, va dir l’exdirigent del PP, a més d’apuntar que després del 27-S caldrà treballar per “recuperar” la cohesió interna de la societat catalana.

stats