Política 25/11/2015

Mas avisa Rajoy que la intervenció reforça el procés

El president porta als tribunals unes noves exigències del FLA que fan “més irreversible” la independència

Roger Tugas
5 min
Artur Mas va comparèixer després del consell executiu per donar resposta a les mesures de divendres per intervenir les finances de la Generalitat i per denunciar les “agressions” de l’Estat.

BarcelonaLa intervenció de les finances de la Generalitat com a requisit per seguir rebent recursos del fons de liquiditat autonòmic i la investigació sobre els 1.318 milions d’euros en factures que suposadament hauria amagat són dues actuacions connectades amb dos missatges molt clars. El primer, cap a la ciutadania, aspira a projectar una ombra de dubte sobre la gestió financera del Govern i alimentar la idea que és l’executiu espanyol qui ha de venir a posar ordre i pagar les factures. El segon, cap a la Generalitat mateixa, és més aviat una amenaça que l’aixeta del crèdit es pot tancar fins a l’ofec si es manté el full de ruta independentista. Tanmateix, el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, va replicar ahir de manera ben directa als dos missatges implícits del govern de l’Estat: el procés no tan sols no s’atura davant les noves mesures de l’executiu central sinó que s’enforteix, ja que aquests moviments de Madrid suposen un argument més per desconnectar i fan “més irreversible” la independència.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Quatre dies després que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, fes pública la reforma del FLA per collar més Catalunya, el consell executiu va analitzar-ne les conseqüències i va impulsar-ne les respostes. És una iniciativa gens aïllada de la dinàmica de xoc polític i judicial entre els dos governs, segons Mas, que fins i tot va recordar que tant ell com l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, estan imputats per haver posat les urnes el 9-N, arran de la denúncia de la Fiscalia General de l’Estat. També va citar la seva invisibilització en la ronda de contactes del govern espanyol per tractar sobre les mesures per fer front a l’amenaça jihadista, i més quan Mas és el cap de la Junta de Seguretat de Catalunya i, per tant, “l’únic càrrec electe amb poders sobre cossos policials” exclòs de les converses.

Una “agressió institucional”

L’escalada de xocs entre governs, segons el president català, hauria arribat ja a una situació quasi de violència. “D’agressions n’hi ha de molts tipus”, va explicar, referint-se explícitament a les “físiques, de gènere [avui, de fet, és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones], verbals, psicològiques i també institucionals”, la categoria que hauria pres la intervenció de l’Estat a les finances catalanes. “Una agressió institucional amb tots els ets i uts, una agressió d’estat contra una població”, hagi votat el que hagi votat el 27-S, pel fet que un 48% va optar per candidatures independentistes. “La millor resposta és que el 48% passi del 50% en uns mesos”, va defensar Mas, que es va comprometre a respondre a cada agressió amb més feina per “eixamplar la base sobiranista del país”. “O seguim pel camí independentista o serem engolits per la maquinària de l’Estat”, una dicotomia que irònicament va celebrar que el mateix govern espanyol s’encarregui de deixar clara.

Més enllà d’aquesta resposta política, el consell executiu va encarregar deures als serveis jurídics de la Generalitat perquè responguin des de totes les vies a l’ofec del govern espanyol. Mas, però, no va concretar quines seran aquestes vies. La del Tribunal Constitucional n’és una, però tampoc va descartar el recurs contenciós administratiu per arribar al Tribunal Suprem o fins i tot recórrer a instàncies europees. Sigui com sigui, sí que va admetre que no veia gaire recorregut a l’acció jurídica per frenar unes accions polítiques del govern espanyol que “denoten una falta de qualitat democràtica alarmant que hauria de preocupar seriosament el conjunt de la Unió Europea”, segons Mas.

Malgrat tot, per part de la Generalitat, la via del diàleg es manté oberta... sempre que el 20 de desembre hi hagi canvis a la Moncloa i el nou inquilí estigui disposat també a parlar. I és que el president català confia a poder activar a partir de llavors la clàusula de la declaració rupturista per la qual el procés cap a la independència hauria d’aspirar a fer-se de forma negociada amb l’estat espanyol, la Unió Europea i la comunitat internacional. Tot i això, el cert és que només Podem i IU inclouen el dret a decidir en el seu programa, i tenen poques possibilitats de sumar majoria.

Les farmàcies rebutgen xantatges

Mentre l’enfrontament polític dura, les farmàcies reclamen cobrar ja. El president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya, Antonio Torres, va assegurar a Onda Cero que “el que passa entre les administracions no pot servir de xantatge” i va recordar que la Generalitat els deu 330 milions d’euros, cosa que pot posar en perill les nòmines i les pagues extres de Nadal dels seus treballadors. El president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, Jordi de Dalmases, hi va coincidir a RAC1 i va criticar que Montoro utilitzi el FLA “en el moment amb més rèdit polític”.

Unes demandes a les quals el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va respondre dient que l’Estat pagarà i “mantindrà” els serveis públics” de Catalunya, però no acceptarà “despeses contràries a la llei”, unes declaracions que reforcen la idea que la Generalitat malgasta els recursos en el procés sobiranista i l’executiu central ha de córrer a salvar les polítiques socials. Ara bé, Mas va replicar que, si el govern espanyol segueix dubtant de la gestió de la Generalitat pels 1.318 milions gastats amb mètodes de pagament diferit que Brussel·les demana comptabilitzar ara com a dèficit, “es cremarà”, ja que qui més utilitza aquests mecanismes és l’Estat, per pagar la indemnització del Castor, el TGV o el deute de les radials de Madrid.

Recurs al TC per salvar la declaració de ruptura

El Parlament presentarà al·legacions al Tribunal Constitucional (TC) contra la suspensió de la declaració de ruptura. La mesa de la cambra va decidir ahir amb els vots a favor de Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot i en contra de C’s i el PSC moure peça i presentar un recurs davant l’alt tribunal. El vicepresident primer, Lluís Corominas (JxSí), va explicar que el recurs -que es presentarà abans de divendres- es basarà en la defensa de la capacitat d’impuls polític del Parlament. “No entenem que un òrgan jurisdiccional pugui aturar la democràcia”, va avisar. El vicepresident segon, José María Espejo-Saavedra (C’s), va comparèixer al costat de Corominas per fer palès el seu rebuig al recurs, ja que la proposta de resolució “té un vici d’inconstitucionalitat” perquè defensa que només es compliran les lleis del Parlament. La mesa va acordar també a petició de CSQP demanar un informe als serveis jurídics sobre els efectes de la resolució. Els partits unionistes van criticar la decisió del Parlament, ja que consideren “absolutament irònic” que JxSí defensi presentar un recurs davant el mateix Tribunal Constitucional que la declaració de ruptura pactada amb la CUP considera deslegitimat.

stats