Feia setmanes que la negociació estava esgotada, però CiU i el PSC encara ho intentaven ahir. Cap dels dos volia que l'altre pogués dir que era ell qui no havia lluitat fins al final per un acord total sobre el pacte fiscal. Però les línies roges d'uns i altres eren, a l'hora de tancar aquesta edició, insalvables. L'agència tributària pròpia –la clau de la caixa– i la quota de retorn –l'establiment de la solidaritat amb la resta de l'Estat– seguien separant-los. I no són temes menors. En rebaixar-los o no, hi ha la diferència entre canviar o no el paradigma. És la separació entre un pacte fiscal en la línia del concert o un que aspiri només a millorar el de règim comú. CiU va encarar la negociació des de la tranquil·litat de qui se sap amb les espatlles cobertes. Dins el Parlament, la federació farà pinya amb ERC i ICV-EUiA, i a fora, el suport popular a un pacte fiscal que no arribi a Madrid retallat és elevadíssim.
Podeu llegir-ho a l'ARA Premium.
