Política 05/07/2017

Poble Lliure planteja que la CUP entri al Govern per garantir l'1-O

L'organització independentista alerta que les actituds "pusil·lànimes" de membres de l'executiu poden convertir-se en "interferències" en el camí cap al referèndum

Núria Orriols
2 min
Guillem Fuster, portaveu de Poble Lliure, durant els parlaments

BarcelonaEl cessament del conseller Jordi Baiget pels seus dubtes sobre el referèndum no ha deixat indiferent l’esquerra independentista. Ja fa setmanes que des de la CUP insisteixen que els membres del Govern que no estiguin convençuts d’exposar-se a la fiscalia per organitzar el referèndum s’apartin, però ahir Poble Lliure, una de les organitzacions dins de la CUP, va anar un pas més enllà. L’entitat, membre del grup d’acció parlamentària dels cupaires, proposa un govern de “concentració excepcional” on s’inclogui la CUP per afrontar el referèndum.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per tirar endavant la votació de l’1-O, consideren que es necessiten persones a l’executiu disposades a exposar-se a l’“aparell repressiu de l’Estat”, sobretot ara que preveuen que augmentarà la pressió judicial. Poble Lliure fa aquesta proposta en un comunicat difós ahir en què també alerta de “les interferències” que poden aparèixer en el camí cap a la consulta per part de “personatges pusil·lànimes amb responsabilitats polítiques”, que -afegeix- poden “esdevenir còmplices de l’estat de dubte i por que pretén imposar l’espanyolisme”.

Encara no ho han proposat

Fonts de l’organització asseguren que és un posicionament polític fruit de la reunió del consell nacional de Poble Lliure de dissabte passat a Reus i que, de moment, no ho plantejaran en òrgans de la CUP. Poble Lliure podria proposar-ho en el si de la formació en les reunions del consell polític i del grup d’acció parlamentària, en què també hi ha Endavant, l’altra organització amb més pes, contrària a aquests postulats. Tanmateix, no descarten fer-ho quan s’acosti l’1 d’octubre.

Malgrat això, la CUP sempre ha defugit participar en la governabilitat nacional, ja que després del 27 de setembre van rebutjar ser a l’executiu i, fins i tot, van declinar formar part de la mesa del Parlament -el lloc de Ramona Barrufet, la secretària quarta, era per a la CUP.

D’altra banda, Poble Lliure va remarcar ahir la necessitat d’acostar-se a les bases del comuns. Així, va cridar a interpel·lar “la militància honesta” d’aquest espai “en clau de democràcia i defensa dels interessos populars” per tal que donin suport a l’1-O. Al seu parer, l’actitud d’alguns dirigents dels comuns respon al “tacticisme i l’espanyolisme”. Aquesta estratègia és compartida per la CUP, ja que la campanya pel sí al referèndum de l’organització -que va començar el passat 22 de juny- s’adreça directament a aquest espai. Amb el lema Viure vol dir prendre partit, es dirigeixen a l’electorat d’esquerres per incentivar, primer, la participació en el referèndum i, segon, perquè apostin pel sí a la independència. Un exemple d’aquest acostament és l’acte d’avui a les quatre de la tarda a Santa Coloma de Gramenet. La CUP dona suport a la presentació de la iniciativa La República des de baix a favor del sí al referèndum, que compta amb la participació de confluències com Guanyem Badalona en Comú, Sant Adrià en Comú o COP Compromís per Ripollet.

stats