Rato deixa en evidència Fernández Díaz
El ministre, pressionat fins i tot per ‘barons’ del PP, accepta comparèixer al Congrés per aclarir la reunió
MadridNomés una de cada quatre compareixences de membres de l’executiu espanyol que l’oposició al Congrés ha reclamat aquesta legislatura han sigut ateses. L’estiu del 2013 Mariano Rajoy finalment va accedir a donar la cara pel cas Bárcenas. Des de llavors el president del govern espanyol no ha tornat a respondre a peticions de l’oposició. El PP ha vetat una per una totes les sol·licituds que han fet la resta de partits. El mateix ha passat en el cas Rato. Ni Rajoy ni el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, han donat la cara per explicar-ne els detalls. En menys d’una setmana, però, ha canviat l’escenari. Ja estem en la precampanya de les eleccions generals i el PP té pressa per posar fi a la polèmica per la reunió secreta entre Jorge Fernández Díaz i Rodrigo Rato.
El ministre de l’Interior compareixerà divendres al matí al Congrés de Diputats per aclarir de què va parlar amb l’exvicepresident del govern de José María Aznar el 29 de juliol al seu despatx, només una setmana després que el també expresident de Bankia es negués a declarar per l’última causa que té oberta per frau a Hisenda i blanqueig de capitals a l’estranger. Fernández Díaz s’ha trobat contra les cordes i ahir, després de parlar per telèfon amb Rajoy, Interior va informar en una breu nota de premsa de la seva compareixença -“a petició pròpia”, deien, tot i que dilluns el PSOE ja l’havia sol·licitada-. El ministre parlarà a partir de dos quarts de deu del matí davant de la comissió d’interior del Congrés i els socialistes ja han registrat fins a cinquanta preguntes sobre la “reunió de la vergonya”.
Dues versions, una trobada
Fernández Díaz té molt a dir. El mateix Rato ha contradit la seva versió oficial i l’ha deixat en evidència. En un comunicat, Interior assegurava dilluns que en la reunió, d’una hora, només es va parlar d’assumptes de tipus “personal” i que el ministre va vetar que es tractessin qüestions de “caràcter processal”. Però en declaracions a El País, l’expresident de Bankia va explicar que van parlar de “tot el que li està passant”, com és “habitual” en altres contactes que manté amb líders del PP. “Jo no li vaig demanar res ni ell es va oferir a fer cap gestió”, va precisar, i va qualificar la trobada “d’amigable” perquè coneix Fernández Díaz des de fa trenta anys. “Estic transmetent el meu punt de vista sobre la meva situació”, va al·legar Rato.
Després de la seva detenció a l’abril, el PP va decidir fer caure del tot el seu dirigent que ha arribat més lluny (Rato va ser director gerent de l’FMI). I ara aquesta decisió es podria acabar girant en contra seva, tal com ha passat amb l’extresorer del PP Luis Bárcenas. El ministeri de Interior esgrimeix que no té res a veure amb la investigació de cap dels casos que afecten Rato, però no menciona que Hisenda ha reclamat informació a la Guàrdia Civil.
Rajoy hi treu ferro
Des de Pontevendra (Galícia), Rajoy es va esforçar a treure ferro a l’assumpte i no va voler donar detalls de la reunió. De fet, va eludir respondre fins a quatre preguntes dels periodistes. “El ministre de l’Interior respondrà divendres, però no hi haurà res de particular, com ja veuran”, va dir, intentant treure importància al tema. El mateix va fer el portaveu popular a la comissió d’Interior del Congrés, Conrado Escobar, que va qualificar la polèmica de “tema d’estiu” i va titllar de “bogeria” que es demanin explicacions també al president del govern espanyol, que segons l’oposició havia d’estar informat de la trobada.
Els que no treuen importància a l’assumpte són els barons del PP, que el 24-M ja van patir a les urnes els escàndols de corrupció al partit. Tant el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, el de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, i el líder del PP a Extremadura, José Antonio Monago, van unir-se a la petició del PP valencià perquè el ministre s’expliqui. Monago va admetre que des del punt de vista “estètic”, la reunió a Interior “no va ser el més encertat”, i Feijóo va dir que entenia que algú “censurés” la trobada. “No ho hauria d’haver fet”, va afegir Cifuentes.
Per la seva banda, tant IU com UPyD i Podem segueixen reclamant la dimissió de Fernández Díaz. I és que altres ministres han hagut de plegar per menys. El 2009, en plena operació Gürtel, Baltasar Garzón -llavors el jutge de l’Audiència Nacional que instruïa la causa- se’n va anar de caça amb el titular de Justícia, Mariano Fernández Bermejo. El ministre socialista només va durar 12 dies més al càrrec després que l’escàndol esclatés. I Rajoy, com a líder de l’oposició, va ser el primer a demanar-ne la dimissió. La caça l’havia organitzat un membre del PP.
