Publicitat
Publicitat

POLÍTICA

Vicenç Navarro: "L'euro no té cap problema, de fet és una moneda sobrevalorada"

Els sectors progressistes catalans defensen les alternatives al neoliberalisme per vèncer la desigualtat i sortir de la crisi econòmica, energètica i social actual

La quarta jornada de debat d'estiu de la UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya) d'enguany ha estat marcada aquest dijous per la ponència de Vicenç Navarro, catedràtic de ciències polítiques i socials de la UPF i rector emèrit de la UPEC; Enric Tello, historiador econòmic i ambiental de la UB, i Cristina Carrasco, professora de teoria econòmica de la UB. Els tres docents han defensat les alternatives al neoliberalisme per vèncer la desigualtat i sortir de la crisi econòmica, energètica i social actual i han parlat de la necessitat d'abandonar el discurs conservador, plantejat com a universal, que només hi ha una solució possible. Així mateix, han instat les forces polítiques d'esquerra a reconvertir-se i a adoptar altres vies d'actuació que tinguin en compte les veritables necessitats de la societat.

Navarro ha denunciat precisament el discurs predominant en l'actualitat que la solució de la crisi passa pels "sacrificis per salvar l'euro", i ha assegurat que "l'euro no té cap problema" i que "de fet, és una moneda sobrevalorada". Per Navarro, l'anomenada crisi de l'euro "està afectant profundament els estats del benestar dels països de l'eurozona i, molt en particular, dels països de la perifèria", com són Catalunya i Espanya, on ingressos públics i la despesa social com a percentatge del PIB són dels més baixos d'Europa.

En aquest sentit, Navarro ha explicat la importància de creure que "hi ha alternatives" a les creades per la unió de la "burgesia financera, la gran patronal i les rendes superiors amb la banca", que passarien per substituir la congelació de pensions i les retallades en sanitat, educació i serveis socials pel manteniment dels impostos sobre les grans empreses i les grans fortunes, la lluita contra el frau fiscal i la reducció de les partides pressupostàries dedicades a l'Església i l'exèrcit.

Per recuperar "el model conceptual que se'ns ha robat", Navarro ha parlat del "paper clau" que han de jugar les forces d'esquerra i els sindicats i de la importància de moviments com el del 15-M.

Sortir del sistema

Tello ha volgut recordar que no només hi ha una crisi financera i econòmica, sinó que també s'ha de parlar de la crisi energètica i ecològica i del que ell anomena "la crisi de la cura", una crisi social caracteritzada per l'insuficient finalització del patriarcat o l'envelliment de la població.

Pel professor, l'origen d'aquestes crisis ve del "creixement forassenyat dels fluxos monetaris mundials" i del percentatge de renda acumulada pels grups més rics de les societats. Amb tot, l'historiador conclou que "darrere d'aquestes crisis hi ha la desigualtat" creada pel neoliberalisme. Les solucions aplicades fins ara a la crisi tenen un "component ideològic que ens està paralitzant", opina Tello, que assegura que s'està tendint a la privatització amb l'excusa de la necessitat d'austeritat i s'està "aprofitant la crisi per crear un nou model de societat més desigual i precari".

Per tot això, Tello ha sentenciat que "no sortirem de la crisi sense transformar-la" a partir de l'establiment de límits (econòmics i energètics), la reconfiguració del model econòmic i la consecució d'un canvi en la lògica social actual. "Més que pensar a sortir de la crisi, potser hauríem de començar a pensar a sortir del sistema", ha conclòs Tello, que ha fet una fervent defensa dels models d'economia sostenible i ecològica.

Canvi d'objectiu social

Per la seva banda i en una línia semblant a les altres dues intervencions, Carrasco s'ha referit precisament a la imposició d'uns "valors, llenguatge i símbols" per part dels gurus de poder. "Se'ns intenta fer creure que els models imposats pels grups dominants són universals", ha comentat.

Amb aquests arguments, la professora ha denunciat la "desigualtat entre homes i dones" que encara hi ha a la nostra societat i ha assegurat que aquesta té un deute amb la població femenina a partir del moment en què "un plat de menjar fet per un cuiner va al PIB i el produït per una dona a casa, no".

La docent ha acabat apostant per un "canvi d'objectiu social" a partir de la superació del model capitalista i patriarcal actual, "que té l'únic objectiu d'obtenir benefici", i l'adopció d'un model d'economia feminista preocupat per "la cura i el benestar humà i de la vida". "Si no apostem per la sostenibilitat econòmica, ecològica i la cura humana, no aconseguirem el món de justícia i equitat socials que volem tots", ha afirmat.

Economia crítica, alternativa al capitalisme

Alberto Recio, doctor en economia i professor titular de la UAB, i Iván Miró, sociòleg i investigador en economia cooperativa, han completat la sessió matinal de la jornada de debat d'aquest dijous de la UPEC'12 amb l'explicació del model d'economia crítica en oposició a les teories econòmiques neoclàssiques "hegemòniques" actualment.

Aquesta economia, plantejada en termes d'igualtat, inclou els vessants ecològic i feminista, i dóna "visions del món crucials que complementen, matisen i obliguen a pensar de manera diferent del que havia pensat sempre l'esquerra", tal com ha explicat Recio. L'economista considera que, de moment, a curt termini s'hauria de fer "pressió per retallar el sistema financer i ampliar sectors que cobreixen necessitats socials".

Per la seva banda, Miró ha parlat de "no quedar-nos en la crítica de l'economia, sinó mirar per una economia crítica", i ha apostat fortament per un model cooperativista com a instrument per "garantir les llibertats col·lectives i lluitar pels drets socials universals". Cal "reapropiar-nos del que és de tots i defensar-ho a través de la cooperació social", ha dit Miró, que ha lamentat que actualment es tracta d'un model minoritari.


Més continguts de