Les negociacions amb la CUP agiten les diverses ànimes de Convergència
El camí de la nova legislatura coincideix amb el debat intern sobre la renovació profunda que farà el partit
BarcelonaArtur Mas va acudir a la primera reunió del grup parlamentari de Junts pel Sí sense corbata. “Me la posaré quan sigui president”, va dir abans d’entrar al despatx. Encara va tenir temps de fer un gest eloqüent sobre la situació política que es vivia aquell 1 d’octubre: es va acostar els dits a la boca i va fer veure que s’hi passava una cremallera. Les negociacions -en període de màxima discreció- amb la CUP acabaven de començar i no feien bona pinta en la mesura que l’esquerra alternativa mantenia el veto sobre el president en funcions, àmpliament anunciat en campanya i en ocasions menystingut per la coalició que formaven Convergència, ERC i els independents. 52 dies més tard, l’optimisme sobre la investidura és un valor creixent dins del partit nacionalista, però els averanys de la negociació han impactat amb força en la diversitat d’ànimes que integren CDC.
Els dirigents consultats al llarg de les últimes setmanes asseguren que l’aposta per l’estat propi és “irreversible”. Aquesta fórmula es va solemnitzar al congrés que els nacionalistes van celebrar a Reus entre aplaudiments de la militància. En l’adopció del terme estat propi s’hi va implicar fins i tot Jordi Pujol, que en aquell moment encara era un tòtem al partit. L’aposta es va poder veure en el programa electoral de CiU el 2012, però no s’ha defensat amb tota vehemència fins a les eleccions del 27-S. “No hem fet tot aquest camí per fer-nos enrere ara”, sostenen a la cúpula del partit.
El preu a pagar
Ara bé: les converses amb la CUP han deixat ferides internes. Consellers com Felip Puig, Germà Gordó i Andreu Mas-Colell han qüestionat -alguns en públic i també en reunions internes de partit i de Govern- el rumb de la negociació. “En certa manera, el procés que s’està vivint fa diferenciar entre dues ànimes. La primera és més aviat romàntica sobre la independència, i la segona sosté que en nom de la independència no es pot fer tot”, assenyala un dirigent consultat. Aquesta setmana, per exemple, ha deixat els càrrecs interns Antoni Fernàndez Teixidó, exconseller i exdiputat emmarcat en l’ala liberal del partit. Ja no estava content amb l’aposta de Junts pel Sí i les “cessions” a la CUP l’han acabat de decidir a fer el pas.
“És possible que hi hagi pacte amb la CUP, tot està per veure i s’ha de solucionar la setmana entrant. Però no ens carregarem un altre pilar de la nostra ideologia”, apunta un membre de la direcció en referència a la declaració d’inici del procés, que va obrir escletxes profundes al Govern. El reguitzell de crítiques a la CUP -a qui els quadres més reticents a pactar-hi acusen de “forçar la situació” sense fer cap “cessió”- de principis de setmana i les crides a “negociar, pactar i dialogar” amb Madrid fetes per Francesc Homs, candidat de Democràcia i Llibertat, van fer que l’esquerra alternativa parlés de “neoautonomisme” dins de Convergència. N’hi ha?
“La direcció està compactada”, sosté un alt dirigent consultat. Dins la direcció, però, hi ha veus que contemporitzen. De fet, hi ha consellers que parlen -sempre en privat- d’anar més enllà dels divuit mesos marcats pel full de ruta. Ho explica gràficament un membre de l’executiva: “Això és com pujar una muntanya molt alta. Nosaltres ara som al camp base, a 5.000 metres, i encara ens queden dues ascensions més per atacar el cim. En aquests moments hi ha mal temps i encara podríem perdre algun alpinista valuós”. Una referència implícita, esclar, a la figura de Mas.
El president en funcions, segons fonts consultades, compta amb el “suport familiar” per seguir a primera fila. “És innegociable que ell segueixi al capdavant de la Generalitat”, assenyala un dirigent. Si finalment es materialitza l’acord amb la CUP, el Govern serà coral i amb un gir a l’esquerra notable que fa arrufar el nas als més liberals del partit, mobilitzats internament després que, segons ells, la direcció de CDC hagi fet virar el partit cap a la socialdemocràcia. El repensament ideològic també forma part de la refundació -hibernada- de la formació.
Aquesta hibernació, però, no vol dir que el debat estigui aparcat. Ni de bon tros. Les especulacions sobre el futur Govern, de fet, marquen el ball de noms. Els tres aspirants a la secretaria general -Josep Rull, Jordi Turull i Germà Gordó- es mantenen a primera fila. Diversos dirigents consultats apunten que, si Rull entra al Govern, qui més opcions té d’agafar el timó de la maquinària és Turull, molt possiblement acompanyat de Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i un nom a l’alça.
“Gordó té poca tropa. A Barcelona hi té Jordi Martí [president de la federació de CDC a la capital], i també quadres a Lleida”, apunten tres fonts consultades. En la reunió de la direcció de dissabte passat, Gordó es va queixar de la falta de membres de la federació de Barcelona ciutat en llocs de sortida a la llista al Congrés. Un gest que alguns van interpretar com una crítica a Homs, cap de llista al 20-D, amb qui no té una relació òptima.
La data del congrés, pendent de l’acord
Quan serà el congrés de Convergència? La data està pendent de si hi ha un acord amb la CUP que permeti desbloquejar la investidura. L’escenari d’eleccions al març tornaria a ajornar la refundació, perquè precisament el tercer mes de l’any és el més probable perquè se celebri el conclave. L’últim va ser el març del 2012 i va servir per entronitzar Oriol Pujol com a secretari general, un càrrec que va deixar definitivament el juliol del 2014 per la imputació en el cas de les ITV. Un dels escenaris que hi ha sobre la taula, tot i que encara no hi ha res decidit, és la celebració de dos congressos: un que serveixi per tancar l’etapa de CDC i un altre que n’obri una de nova. Els dirigents del partit asseguren que el tarannà de Democràcia i Llibertat, la coalició per al 20-D, dóna pistes sobre com serà la futura formació.
