Publicitat
Publicitat

Català i aranès com a llengües oficials i sense exèrcit: la Constitució de Constituïm

Una vintena de professionals elabora un esborrany de carta magna catalana i l'entrega a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell

Mentre els partits  ultimen negociacions amb les entitats per organitzar un debat a escala nacional sobre com ha de ser el nou país, el grup Constituïm –format per una vintena de professionals de diferents àmbits– ja ha enllestit la seva proposta de Constitució catalana i aquest dimecres l'ha entregat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La proposta ha estat elaborada a partir de tres propostes de Constitució, entre les quals hi ha la del jutge Santiago Vidal, i milers d'aportacions ciutadanes que s'han recollit a través del portal web del grup Constituïm.

A l'articulat destaca la introducció de l'oficialitat del català, un "estatus especial" per al castellà, l'absència d'exèrcit i un sistema presidencialista.

Llegiu el text íntegre de la proposta de Constitució catalana

El text proclama el català com a llengua "nacional i oficial" de Catalunya mentre que reconeix un "estatus jurídic especial" al castellà. És a dir, no li dóna el mateix rang. De fet, en una disposició transitòria especifica que aquest estatus implica "garantir i protegir els drets lingüístics dels catalans" que constitueixin el nou estat, "nascuts abans de l'any 1977, a poder emprar oralment i per escrit la llengua castellana davant les institucions públiques". Pel que fa a l'aranès, també es reconeix com a llengua oficial.

Un altre dels punts més discutits de l'articulat és la defensa. Després de rebre diverses esmenes sobre aquesta qüestió per part dels ciutadans a través d'internet i un debat aferrissat a dins del grup, el text no preveu la creació d'un exèrcit català sinó que defineix Catalunya com una "nació de pau". Això sí, s'estableix la creació d'una agència de seguretat nacional encarregada de "garantir la seguretat i la defensa dels ciutadans al territori de Catalunya", així com també "el compliment de les obligacions internacionals assumides per la República" (la qual cosa podria obrir la porta a la pertinença a aliances militars com la OTAN, tot i que la proposta de Constitució no ho recull explícitament). També s'incorpora una institució dedicada a la resolució de conflictes internacionals, l' Institut Internacional de Pau i Treva de Catalunya, que s'encarregaria d'estudiar i desenvolupar l'aplicació de "mètodes no violents d'intervenció i resolució de conflictes armats".

Pel que fa a la nacionalitat, es disposa que s'adquirirà per naixement, filiació, adopció, matrimoni, residència o per opció. I deixa clar, a més, que "els catalans d'origen no poden ser privats en cap cas de la seva nacionalitat" i que la República catalana pot establir tractats o convenis de "doble nacionalitat" amb tots els estats que reconeguin el principi de reciprocitat i també els que no.

En una disposició transitòria també es regula l'adquisició de la nacionalitat catalana en el moment de constituir el nou estat: "Tots aquells ciutadans que a la data de la declaració d'independència tinguin la nacionalitat espanyola i el veïnatge administratiu català o els que acreditin la residència habitual legal a Catalunya per un termini superior als 5 anys són reconeguts com a catalans d'origen a tots els efectes, sense perjudici del seu dret a renunciar-hi, si conservar la nacionalitat espanyola i la legislació espanyola fes incompatible la doble nacionalitat".

D'altra banda, si bé ara a Catalunya existeix un sistema parlamentari (els ciutadans escullen els diputats i aquests escullen el president), la proposta de Constitució preveu un règim presidencialista en què el president de la Generalitat sigui el cap de l'executiu i alhora el cap d'Estat. Seria un sistema similar al dels Estats Units, en què els ciutadans escullen directament el president . El mandat seria de cinc anys i seria escollit per circumscripció única a tot Catalunya.

Una "eina de treball" per al procés constituent

Després de l'audiència amb la presidenta del Parlament, el portaveu del grup, Jordi Domingo, ha destacat, en declaracions als mitjans de comunicació, que es tracta d'una proposta de carta magna, una "eina de treball", perquè analitzin els grups parlamentaris. Ha posat de manifest que el text posa en valor la "participació ciutadana", el medi ambient i la protecció dels drets dels ciutadans.

En el marc del procés constituent, quin paper ha de jugar aquesta proposta de Constitució? Domingo ha defensat que es tracta d'una proposta oberta per generar debat i discussió en el marc del debat nacional que estan preparant partits i entitats sobre com hauria de ser una eventual República catalana. "No és un text tancat sinó que és per esmicolar a base de reflexió i discussió als carrers i les places". D'aquesta manera Constituïm defensa que és més fàcil debatre entorn d'un text articulat que no des de zero amb un full en blanc.

Segons ha explicat el grup, la trobada amb Forcadell ha estat "magnífica" i li han traslladat la seva voluntat de comparèixer a la comissió del procés constituent presidida per Lluís Llach.

Els inicis de la proposta

D’on sorgeix aquesta proposta de Constitució? El text és fruit de la fusió de tres propostes de Constitució prèvies: la de l’equip del jutge Santiago Vidal; la del grup Constitucio.cat, dirigit per Oriol Vidal Aparicio, i la Constitució elaborada sota la batuta de l’enginyer Joan Fonollosa. Aquests tres textos es van presentar conjuntament el gener de l’any passat a l’Ateneu Barcelonès i, des de llavors, s’han recollit aportacions ciutadanes a través d’internet. La tasca del grup Constituïm ha consistit a fusionar tot aquest material a través d’un treball “minuciós” i d’un debat “intens”. Fa mesos que es troben setmanalment dividits en cinc grups diferents: drets, funció legislativa i executiva, funció judicial, organització territorial i economia.

Més continguts de