LES CONSEQÜÈNCIES DE L’1-O
Política 15/10/2017

La resposta de Puigdemont no aturarà el compte enrere del 155

El president es decanta per un text que reculli el mandat de l’1-O i mantingui l’apel·lació al diàleg

Gerard Pruna
4 min
El president de la Generalitat i el vicepresident van encapçalar ahir l’ofrena floral del Govern a la tomba de l’expresident Lluís Companys.

BarcelonaAquest dilluns s’acaba un compte enrere, però en comença un altre. La resposta que el president de la Generalitat farà arribar abans de les 10 h del matí a Mariano Rajoy no aturarà el rellotge que el president espanyol va activar dimecres: el que descompta les hores fins a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Segons diverses fonts consultades, Carles Puigdemont evitarà la resposta binària que exigeix l’Estat sobre si va declarar o no la independència i, en la línia del discurs que va fer dimarts al Parlament, subratllarà el mandat de l’1-O però mantindrà les apel·lacions al diàleg i a la mediació. Un missatge ambigu que, segons el requeriment del govern espanyol, durà la Moncloa a obrir un nou termini -fins dijous- perquè Puigdemont rectifiqui si no vol que l’Estat precipiti els tràmits per a la suspensió de l’autonomia.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Després d’un divendres farcit de reunions a la Generalitat en què va copsar les opinions de tots els agents independentistes, Puigdemont ha treballat aquest cap de setmana per perfilar els detalls d’una resposta amb què intentarà tornar a posar la pilota a la teulada del govern espanyol. La inclusió d’una nova apel·lació al diàleg i el fet d’evitar respondre sobre la DUI, fa que sigui Rajoy qui ha de tornar a moure peça. Una aplicació contundent de l’article 155 -diumenge El Mundo ja plantejava l’escenari de substituir tot el Govern i situar temporalment al capdavant de la Generalitat un executiu de tecnòcrates entre els quals hi podria haver Josep Piqué, Josep Borrell o, fins i tot, Josep Antoni Duran i Lleida- seria difícil d’explicar internacionalment tenint en compte que l’independentisme no ha fet cap pas des del ple de dimarts i continua demanant diàleg. A l’espera d’una oferta de mediació internacional que no acaba d’arribar, Puigdemont segueix jugant les seves cartes en clau de guanyar el relat a l’exterior. De fet, a nivell intern el missatge del president no satisfarà aquelles veus que en els últims dies han augmentat la pressió perquè aixequi la suspensió de la declaració d’independència i faci efectiu l’article 4.4 de la llei del referèndum d’autodeterminació.

De moment, però, Puigdemont manté l’hermetisme sobre el contingut de la seva resposta. Aquest diumenge, durant la tradicional ofrena floral a la tomba de l’expresident Lluís Companys, va evitar qualsevol referència al requeriment i només va apuntar el seu compromís amb “la pau, el civisme, la serenor, la fermesa i la democràcia” com a inspiradors de les decisions que ha de prendre. En la seva primera intervenció pública des que dimarts va deixar en suspensió la declaració d’independència, Puigdemont sí que va mostrar el seu discurs més dur contra el PP. Després de lamentar que a Companys “l’assassinessin en nom de l’ordre i la legalitat establerta” i fos “víctima d’un combat molt desigual entre la legitimitat democràtica i la baixesa del franquisme”, va criticar que els populars continuen “banalitzant” el crim i “triant com a socis de manifestació els qui alcen el braç feixista amb total impunitat”. A més, en plena ofensiva de PP i Ciutadans contra l’escola catalana, va advertir: “Contra la indignitat d’alguns polítics que calumnien la nostra escola, la dignitat dels nostres mestres”.

Tot i l’hermetisme de Puigdemont, la commemoració del 77è aniversari de l’afusellament de Companys va estar marcada pel debat sobre com ha de respondre el president de la Generalitat al requeriment de l’Estat. L’independentisme -que travessa un moment convuls per la digestió del ple de dimarts- es debat aquests dies entre tres escenaris principals: pitjar l’accelerador, declarar la independència i forçar indirectament l’aplicació del 155 perquè finalment la comunitat internacional es vegi obligada a actuar; mantenir la pausa fixada per Puigdemont i seguir apel·lant al diàleg; i, fins i tot, convocar eleccions.

Unes turbulències que, malgrat les apel·lacions a la unitat -que va fer diumenge el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal-, van deixar entreveure els diferents parlaments que es van fer al Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc. Mentre la CUP, a través de la diputada Gabriela Serra, reclamava convocar de seguida el ple que proclami la independència per poder dialogar d’igual a igual amb l’Estat, Pascal demanava fer confiança al president i acusava l’esquerra anticapitalista de precipitar-se. “La CUP sempre vol anar dos passos endavant. Nosaltres el que volem és que aquest procés s’acabi bé”, avisava. Des de Demòcrates Núria de Gispert s’afegia a la pressió a Puigdemont i li reclamava que “sàpiga donar una resposta per a l’únic que té Catalunya, la seva gent”.

L’Audiència Nacional, a escena

Aquest dilluns abans de les 10 hores Puigdemont haurà desfet la incògnita. La seva resposta obrirà un nou escenari en què necessitarà conjugar les diferents sensibilitats dins de l’independentisme i tenir tothom prou alineat per fer front a la reacció de l’Estat. La primera prova d’aquesta reacció es pot viure aquest mateix dilluns. A la mateixa hora pràcticament en què la Moncloa rebrà la notificació de Puigdemont, els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, tornaran a declarar davant l’Audiència Nacional per sedició. Part del sobiranisme tem que, ara sí, puguin quedar en presó provisional amb o sense fiança. Un fet sense precedents que precipitaria una altra setmana de vertigen per a l’independentisme. De moment, Puigdemont tornarà a oferir diàleg. Caldrà veure la resposta de l’Estat.

stats