Política 21/03/2016

El topall fixat per l’Estat és paper mullat

El salari màxim imposat el 2012 té incomptables excepcions i un directiu públic fins i tot el duplica

R.t.
2 min
El topall fixat per l’Estat és paper mullat

BarcelonaEl govern espanyol va ser pioner a l’hora de limitar els salaris del seu sector públic. El febrer del 2012 la vicepresidenta de l’executiu central, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar que els seus directius públics no podrien percebre més de 105.000 euros anuals, una decisió que després va omplir-se de matisos. Mesos més tard, la norma que desenvolupava aquesta ordre incloïa que el límit es referia només a la retribució fixa, a la qual es podrien sumar quantitats provinents d’incentius i variables. En total, es prohibia que entre tot es doblés la quantitat inicial, tot i que els 209.999 euros que es permet d’aquesta forma ja no són un límit tan auster com feia preveure el primer anunci de Santamaría.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per si no fos prou, fins i tot un alt càrrec del sector públic espanyol va superar el 2015 aquest màxim tan flexible. En concret, el president de la Societat Estatal de Participacions Industrials va cobrar 217.541 euros, si bé és cert que aquesta quantitat inclou la part de la paga extra del 2012 no cobrada llavors. Tot i això, el cert és que el límit de 105.000 euros té gairebé més excepcions que exemples de compliment, i casos paradigmàtics d’això són els salaris del president de Navantia (194.078 euros), el de Correus (190.868), el de Tragsa (181.335) i la consellera delegada de Paradores de Turismo (175.530), Ángeles Alarcó. Per contra, els sous dels membres del govern espanyol sí que són relativament baixos, fins al punt que Mariano Rajoy és qui té un salari més baix d’entre els membres de l’executiu.

També el 2012 la Junta d’Andalusia va fixar un màxim salarial per als directius públics, equivalent al de la presidenta. Avui dia diversos directius de la Ràdio i Televisió d’Andalusia encara cobren més que ella, i els alts càrrecs al capdavant dels hospitals públics perceben una remuneració similar. El sector públic del País Basc, en canvi, compleix la limitació, fixada en el sou del conseller del qual depèn l’organisme.

¿Són màxims homologables al sector privat? Costa respondre a la pregunta. Si bé de mitjana els directius cobren a Catalunya 80.300 euros, els sous de 14 directius catalans d’empreses que cotitzen a borsa superen el milió d’euros anuals.

stats