El vot electrònic estarà a punt per al referèndum

BarcelonaEl vot electrònic per als catalans a l’estranger estarà llest el juny de l’any que ve perquè es pugui fer servir a partir d’aquella data a Catalunya. El consell executiu aprovarà demà la llei perquè tot seguit s’iniciï el tràmit ordinari al Parlament. Els càlculs del departament de Governació preveuen que abans de l’estiu que ve la norma pot estar aprovada.

Així, l’instrument estarà a punt per al referèndum. Si no hi ha canvis en el full de ruta -el president Carles Puigdemont s’ha obert a negociar la data si l’Estat s’avé a pactar-, la votació serà la segona quinzena de setembre del 2017. Amb aquest escenari, la Generalitat voldria que els catalans residents a l’estranger censats ja poguessin votar per internet en el referèndum. “Dependrà de quina eina fem servir per a aquesta consulta, que encara no està definida, però es podria fer servir [el vot electrònic]”, admet Francesc Esteve, secretari general de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. L’article 3 de la llei del vot electrònic diu que aquest procediment es podrà utilitzar a les eleccions al Parlament, a les del Consell d’Aran i en “altres processos electorals i instruments de consulta popular en l’àmbit de competències de la Generalitat de Catalunya”.

El vot electrònic català, però, necessita la complicitat de l’Estat, com passa amb tots els processos electorals. “Si el Parlament aprova aquesta llei ens vincula a tots, i no m’imagino la Junta Electoral Central incomplint la llei”, apunta Francesc Esteve. En la mateixa línia, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, confia “que el govern espanyol no posarà bastons a les rodes a una normativa que pretén garantir el dret de vot dels catalans a l’exterior”. Ho va exposar a la VIII Trobada Europea de Comunitats Catalanes a l’Exterior, que es va fer a Londres l’1 d’octubre, on la consellera els va presentar el projecte de llei.

Baixa participació

El sistema de vot a l’exterior que ha regit les últimes convocatòries provoca que la participació sigui minsa. En les últimes generals, només un 7,5% dels que podien votar ho van fer, i l’alta abstenció és una constant en els últims comicis. El problema s’arrossega des del 2011. Aquell any el govern espanyol va voler posar ordre en el cens del CERA (Cens d’Electors de Residents Absents) -havia arribat a votar gent ja morta- i va posar un requisit previ per participar des de l’estranger: sol·licitar el vot. Això ha complicat la burocràcia i, a la pràctica, ha desincentivat la participació. Per exemple, en les dues últimes eleccions al Parlament, només van votar el 6,7% (2012) i el 7,5% (2015) dels catalans que viuen fora. Aquest és l’argument principal del Govern per impulsar el vot electrònic.

La plataforma electrònica del vot per internet i el sistema de seguretat d’identificació seran els mateixos que ja es fan servir amb èxit en processos electorals a Suïssa i França. El Govern vol construir una plataforma pròpia, però també pot llogar-la a alguna de les empreses que ja s’hi dediquen. En paral·lel al tràmit parlamentari l’executiu farà algunes proves pilot, i el més probable és que la primera sigui en una consulta popular d’un municipi gran.

La llei del vot electrònic dels residents a l’estranger és el desenvolupament d’una petita part de la llei electoral catalana que mai s’ha arribat a aprovar. La Generalitat té les competències, però els diferents intents per trobar el consens no han fructificat mai. Precisament dijous passat, en el debat de política general, el Parlament va aprovar, a petició de CSQP, reobrir de nou la ponència de la llei electoral catalana. Passi el que passi amb la ponència -tots hi van votar a favor, excepte Junts pel Sí i la CUP, que es van abstenir- el sistema electrònic ja estarà a punt.