L’abril del 2023 vam comentar aquí l’any llarg de demora que hi havia per cobrar les subvencions per a la instal·lació de plaques solars. Fa deu dies, 3Cat va informar que hi ha vehicles pesants aturats durant més de tres mesos a l’espera dels permisos que en permeten la circulació. I, divendres passat, TV3 informava que un total de 5.153 persones van morir el 2025 a Catalunya mentre feien els tràmits de la dependència. El reconeixement del cas s’allarga uns 8 mesos de mitjana entre que s'aconsegueix la valoració del grau i es té la resolució del Programa Individual d'Atenció que determina la prestació o el servei que correspon. I si tires enrere, trobaràs la mateixa notícia en anys anteriors: “Cada hora mor, cada dia moren…”. És patètic.
El més desesperant de la burocràcia a Catalunya no és només que tenim detectades les necessitats de la societat i anem lents a resoldre-les, sinó que el Govern n’és perfectament conscient, diu que ho vol resoldre, però no se’n surt: l’any passat, el Govern va anunciar que simplificaria 170 tràmits administratius (dels 2371 que gestiona la Generalitat) per fer l’administració catalana "més fàcil, més amable i més accessible". Esperem el resultat de la iniciativa amb candeletes. Preguntes als departaments i diuen que falta gent, o que el tràmit s’ha tornat molt garantista.
Però que, en l’època digital, l’administració continuï sense donar el servei pel qual paguen els administrats és lamentable. Em recorda un trist acudit que em van explicar a la Unió Soviètica. Un conductor porta el cotxe al taller i li diuen que li tindran arreglat al cap d'un any. “D’aquí un any al matí o la tarda?”, replica tot seriós. I davant la incredulitat del mecànic, li explica: “´És que d’aquí un any a la tarda em venen a portar un televisor nou”.
