Conviure amb les bèsties més estranyes

BarcelonaL’extravagància triomfa en el món dels animals de companyia. Eriçons africans, coatís, porcs vietnamites, agapornis, piranyes, fures... La llista és llarga i no para de créixer. Tenir un animal de companyia a casa equival, en alguns casos, a conviure amb espècies estranyes que provenen d’arreu del món. Teresa Armelles, per exemple, comparteix casa amb un parell de petaures des de fa tres anys. Aquests petits rosegadors, coneguts també amb el nom d’esquirols voladors, provenen d’Austràlia i fan poc més d’un pam. Es caracteritzen per un pelatge suau i unes grans pupil·les fosques, que, juntament amb el seu caràcter afectuós, els converteixen en éssers adorables per a molta gent. “Acariciar-los és una meravella, però són animals delicats que requereixen moltes atencions”, explica la Teresa, que és biòloga i que va adoptar-los perquè algú els havia abandonat.

Animals omnívors

Els petaures segueixen una dieta omnívora, però això no significa que puguin menjar de tot. La Teresa els dóna fruita, verdura i insectes i en varia l’alimentació en funció de l’estació de l’any. “Cal seguir un bon control de tot el que mengen, perquè és habitual que pateixin malalties digestives”, subratlla. De fet, els problemes d’alimentació són dels més comuns entre els animals no autòctons en captivitat. El veterinari Jaume Martorell, que treballa a la Clínica d’Animals Exòtics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), alerta que “hi ha molt desconeixement sobre com cuidar bé cada espècie, i algunes botigues no informen correctament de les dietes que han de seguir”. Segons el Jaume, això deriva en “animals amb desnutrició crònica i patologies greus”.

Tenir un animal de companyia en unes instal·lacions amb bones condicions també resulta fonamental per evitar-li problemes psicològics i d’aclimatació. En el cas dels petaures, una de les habilitats més sorprenents és la seva capacitat per sobrevolar distàncies de fins a 50 metres. Per això resulta fonamental que visquin en espais amplis i de gran alçada. A casa de la Teresa els seus animals disposen d’una habitació amb cordes, lianes i pals per saltar d’una banda a l’altra. També cal tenir en compte que són animals socials i, per tant, necessiten viure en grup. Segons la Teresa, “tenir-ne un de sol és una maldat perquè si no estan en companyia es deprimeixen”.

En aquest sentit, és important conèixer el cicle vital de l’animal i els seus comportaments. Els óssos rentadors, per exemple, van proliferar com a animals de companyia uns anys enrere, però molts han acabat abandonats. “La gent els compra quan són cadells, i no se’ls informa que es tornen molt agressius en arribar a la pubertat”, destaca el Jaume, que també critica la falta de controls veterinaris i la tendència a informar-se mitjançant internet, “on hi ha recomanacions errònies que perjudiquen i fan emmalaltir els animals”.

La fredor reptiliana

Si es busquen animals soferts i que no requereixin atencions constants, els rèptils guanyen la partida. Iguanes, camaleons i serps no demanen afecte, però per obrir-los la porta de casa primer cal perdre’ls la por. El Gustavo Cendra va comprar una pogona després de veure com el seu fill, de nou anys, s’apassionava observant les sargantanes i els dragons. “Al principi no em feia gaire gràcia, però de seguida vaig veure que és un animal molt dòcil i gens agressiu”, recorda. Aquest rèptil, semblant a les iguanes però de colors més terrosos, s’alimenta d’insectes vius i necessita un terrari amb un llum de raigs UVA que li proporcioni totes les vitamines necessàries per sobreviure.

La seva rutina és monòtona i segons el Gustavo “pràcticament no es mou en tot el dia”. Amb les serps passa el mateix. Domesticar-les perquè actuïn d’una manera determinada resulta gairebé una epopeia. “Tenen un comportament juràssic i no responen com ho fa un altre animal davant les recompenses”, admet l’Elisard Serra, que va arribar a tenir una quarantena d’aquests animals al garatge de casa. La seva passió es basa en un plaer visual amb les serps. “M’agrada observar-les i prou. No en pots esperar més, són animals freds que mai t’expressaran afecte”, reconeix.

Tot i això, la fascinació estètica amb els ofidis ha generat pràctiques legals però èticament qüestionables. L’Elisard explica que existeix un sector del mercat dedicat al creuament de pitons albines per aconseguir serps de colors sorprenents mitjançant la mutació genètica. Aquesta tendència genera animals de tons com el blanc nuclear, el turquesa i el porpra. Com més estrany i exòtic és el color de les escames, més cara i atractiva resulta finalment la serp. Alguns casos, però, deriven en rèptils amb defectes genètics, motiu pel qual l’Elisard creu que “la situació s’està escapant de les mans dels professionals”.

Els magnètics peixos tropicals

L’exotisme animal també pot arribar a casa en forma d’aquari. Per qüestions legals, els peixos autòctons no es poden tenir en captivitat, així que si s’és amant d’aquests animals caldrà anar-los a buscar més enllà de les fronteres. Aficionar-se al món dels aquaris “crea addicció”, constata el Jaume Capell, que és el president de l’Associació Aquariòfila de Barcelona (AAB) i té prop de seixanta peixos tropicals repartits entre els aquaris de casa seva i el del despatx on treballa.

La diversitat de formes i colors dels animals transforma els aquaris en espectacles visualment impressionants. Però perquè aquests animals visquin en les millors condicions possibles cal recrear al màxim el seu ecosistema natural. També és important mantenir l’aigua en bones condicions, canviar-la quan toca i no excedir-se a l’hora d’alimentar-los. “Existeix el mite que els peixos sempre tenen gana, quan en realitat el problema és que no tenen sensació de sacietat”, precisa el president de l’Associació Aquariòfila de Barcelona. Per aquest apassionat dels peixos, els aquaris tenen un component magnètic que crida molt l’atenció perquè “et permeten observar un món que normalment ens és amagat”.