Del llapis a la botiga

BarcelonaQuè pot arribar a fer un equip de cinc joves dissenyadors en cinc mesos? Aquest és el repte que va llançar a totes les escoles de moda que hi ha a l’Estat la botiga online Trendipia, una plataforma de descobriment i venda de moda i disseny d’autor, segons s’autoanomena a la seva web. El concurs organitzat per Trendipia s’anomena Talento and co. i és la primera competició a nivell estatal d’escoles de moda. De les vint escoles que s’hi van presentar, dotze van passar a la semifinal i la meitat d’aquestes van arribar a la final, que es va celebrar ahir a la nit a Madrid i que va guanyar l’escola de disseny i moda de Vigo Esdemga.

L’equip guanyador ha rebut un premi de 50.000 euros en metàl·lic -la meitat a repartir entre els membres de l’equip i l’altra meitat per a l’escola, a fi que millori algun aspecte de l’oferta docent- i podrà fer una col·lecció càpsula patrocinada, fabricada i comercialitzada per Trendipia que es distribuirà a través de la seva web (www.trendipia.com) i dels diversos punts de venda que la plataforma triï.

La meitat de les escoles que van arribar a la final són catalanes: l’Institut Europeu del Disseny (IED) de Barcelona, l’Escola Superior de Disseny (ESDi) de Sabadell i el Centre Universitari de Disseny de Barcelona (BAU). En tot cas, era obligatori que els alumnes fossin un màxim de cinc i s’havien d’haver graduat en moda en els últims quatre anys.

“La idea ens va semblar magnífica i tant de bo se segueixi fent -opina Franco Casado, tutor del grup de BAU i seleccionador curós dels seus membres-. Els concursos acostumen a ser individuals i sabíem que seria complicat fer que un grup es posés d’acord. Treballar en un equip de cinc no és fàcil, per això havien d’estar molt ben triats: calia veure amb detall quines virtuts i quines compatibilitats tenien entre ells, perquè si no seria una olla de grills”, comenta a l’ARA. “Jo vaig triar perfils bons però molt diversos. No calia que tots fossin uns grans cracs, també feien falta formiguetes”, confessa la tutora del grup de l’ESDi, Dolors Giró.

Lluites internes

“Han hagut de lluitar entre ells” per arribar a un terme mitjà que agradés a tothom, diu Giró, tot i que després rebaixa el to: “Hi ha hagut alguna dissonància però s’han repartit molt bé la feina”. Els nervis i el volum de feina no han ajudat a fer-ho fàcil, esclar. A part de la col·lecció de sis looks, els alumnes havien de fer tota una línia de complements, tota la imatge de marca, un vídeo promocional, una sessió fotogràfica, un plantejament de la que seria la seva botiga... una feinada interdisciplinària en què s’ha involucrat molta més gent que els cinc de cada grup. Per exemple, els estudiants d’interiorisme de l’ESDi van projectar la botiga, i els col·laboradors externs de BAU han treballat gratis -o a preu de cost- perquè el projecte de l’equip Unfollow arribés a la final.

ESDi: “Hem treballat com si els teixits fossin d’alta costura”

Dolors Giró, tutora del grup que ha participat en aquest concurs en nom de l’ESDi (Escola Superior de Disseny), adscrita a la Universitat Ramon Llull (URL), està convençuda que haver arribat a la final ja és un gran mèrit per als exalumnes que hi han treballat durant els cinc mesos, perquè “ha sigut un projecte llarguíssim i molt intens, summament enriquidor per a ells”. “Han pencat molt, però també han après una barbaritat”, afegeix.

L’equip de l’ESDi, format pels dissenyadors Núria Altimís, Mariana Campos, David Cano, Aida Gallegos i Mireia Playà, han fet vuit looks per a una dona “molt actual, sofisticada i esportiva a la vegada” que proposen vestir el cos amb “teixits no convencionals” i altres de “molt bàsics”, com ara la pelfa, que, tot i això, “s’han treballat com si fossin d’alta costura”. El resultat és una col·lecció “plena de detalls, més que no pas revolucionària”. “És d’una creativitat molt subtil”, resumeix la tutora.

La col·lecció que ha presentat a concurs l’ESDi “és molt innovadora, tot i que també pot arribar a ser comercial”. I, segons explica Dolors Giró, està marcada pels “colors neutres, uns grisos mitjans, una llum blanca i un toc coral”.

BAU: “Una col·lecció d’home era arriscada, però necessària”

Franco Casado, professor de moda del centre BAU -un dels finalistes del concurs-, va animar el seu equip a destacar des del principi: “Sabia que totes les escoles presentarien col·leccions de dona. Sempre es creu que amb dona és més fàcil lluir-se, que tot és acceptable”. Per tant, el docent ho tenia clar: “Vam fer una aposta arriscada però necessària: presentar una col·lecció d’home”.

Així, els cinc joves dissenyadors que representen l’escola BAU es van posar a crear des de zero sis looks masculins que han sigut tot un repte perquè l’organització del concurs valorava “la creativitat en un context comercial”, és a dir, que “havien de ser models comercials però amb rotllo, que trenquin barreres però agradin”, una “frontera que és un repte” perquè és una línia molt fina i difícil de transitar còmodament; s’ha de ser un funàmbul. En disseny masculí “passar de la indumentària a la disfressa és molt fàcil”, diu Casado.

El resultat és un conjunt exempt de color, en què tot està envaït per un estampat fotogràfic que, com un puzle, pren sentit quan els sis looks s’ajunten. Pel darrere, com el paper fotogràfic, l’únic que es veu és el logotip repetit de qui l’ha fet: Unfollow, l’equip de BAU format pels dissenyadors Guillem Rodríguez, Atena Pou, Adrian Varea, Claudio Marzá i Joan Ros (aquest últim debutarà la setmana vinent a la 080 amb la seva marca, Isometric).

“Ha sigut divertit però no senzill”, resumeix Casado, que destaca que els ja exestudiants estan començant les seves carreres professionals i la feina se’ls acumula: “Ja no és com quan estan centrats en la carrera i hi poden dedicar tot el temps del món”. Malgrat tot, han sabut administrar-se el temps i els cinc mesos que han tingut per parir aquesta gran col·lecció masculina.

IED: “Si d’entrada fas una cosa comercial, ja l’has cagat”

Fidel a les seves idees, la tutora del grup de l’IED Barcelona i directora científica d’aquest centre, Pilar Pasamontes, va animar des del principi el seu equip a “ser diferent”: “Des del principi els vaig recalcar que no s’ha de ser una Barbie, ni una top model ni una bloguera”. No va costar gaire convèncer-los, perquè els cinc estudiants que el formen (Simone Soon Kamph, Natalia Sushchenko, Martin Maldonado, Kasia Niewiarowska i Olya Kosterina) són diversos ja pel seu origen -provenen de punts cardinals allunyats, des de Corea del Sud fins a l’Equador- i per la seva manera de treballar: no són dissenyadors, són escultors del tèxtil.

“La seva col·lecció té molts volums, molts colors. Els representa molt bé perquè és diferent, no és una còpia de res ni segueix les tendències”, aplaudeix Pasamontes, que conclou: “A més, han fet una sessió fotogràfica de les més meravelloses. La seva col·lecció per a mi és fantàstica”.

La proposta de l’equip de l’IED Barcelona és atemporal per aquesta idea de globalització, de “vendre-la arreu” del món per internet, i perquè “això de les temporades de primavera-estiu i tardor-hivern ja s’ha acabat”: “A la passarel·la es veuen sandàlies a l’hivern i botes a l’estiu”. I, malgrat que l’encàrrec deixava entreveure que es valoraria la comercialitat del projecte, perquè després es vendrà al públic generalista, Pasamontes n’ha fet cas omís: “Si d’entrada fas una cosa comercial, ja l’has cagat, ja abaixes el to i sembla de la Xina. Has de ser creatiu, i el mercat ja s’encarregarà de rebaixar la proposta dos punts per poder vendre-la”.