Ebola: la Mariló ens dóna lliçons
Una de les situacions televisives més còmiques i surrealistes que hem vist amb el cas de l’Ebola és Mariló Montero explicant ahir com funcionava el protocol de seguretat per evitar contagis. La tele pública va enviar una redactora a una empresa de seguretat laboral on fabriquen els vestits de protecció. Volien demostrar com és de fàcil. A una oficinista li feien emprovar-se els guants perquè expliqués els passos a seguir. La noia se’ls va intentar posar (i treure) fins a tres vegades. No se’n sortia, i això que només feia servir una mà. L’altra la tenia nua i així era més fàcil. Però incomplia el protocol. També va deixar la cinta adhesiva penjant. Com que no se’n sortia deien als espectadors que ens ho havíem d’imaginar “més o menys” d’aquella manera. A l’estudi, Mariló Montero va decidir demostrar-ho ella i fer-ho ben fet. Però tot just començar ja va advertir que en realitat havien de ser dos parells de guants i que ella no els tenia. Per tant, ens ho havíem de tornar a imaginar “ como si tuviese otros guantes debajo ”. Comença a fer l’operatiu (més o menys) fins que li queden els dos guants girats, un dins l’altre, penjant als dits de la mà esquerra. El següent pas és llençar-los a la brossa, però els guants li fan ventosa i no hi ha manera de desfer-se’n. I què fa? Com que no els pot tocar comença a sacsejar el braç amunt i avall perquè li caiguin. No hi ha manera. Els guants ballen amunt i avall, desplegant-se a la punta dels dits, i li van tocant la pell. La Mariló recorda als espectadors que es tracta d’uns guants “ extériles ” [sic]. Ni l’oficinista ni la Mariló van saber fer bé el protocol. Els faltava material, se’l posaven a mitges, incomplien la normativa de seguretat, improvisaven moviments. Però, com que era ficció, insistien que “ens ho havíem d’imaginar”. Van ser incapaces de fer-ho. En acabar, la Mariló se sentia la més llesta del país havent demostrat com era, segons ella, de fàcil. I, com si fos Sherlock Holmes, deia als seus tertulians: “ Ahora pensemos: ¿en qué momento se contamina Teresa? Porque tenía la cara cubierta y ella dice que se tocó la cara... ” Fernando Ónega conclou: “ Pues es evidente que no se tapó la cara ”. Elemental, estimat Watson. Cas resolt. Perpetuen la idea que la culpable del contagi va ser la infermera. La deixen com una inepta que no va complir amb un protocol que ells mateixos han intentat demostrar a la tele (sense èxit) com és de senzill. Fracassen però ho obvien. La Mariló se sent satisfeta i preparada per lluitar contra el virus si cal. Tertulians, periodistes i polemistes veuen solucions simples arreu i s’obsessionen a descobrir ells sols l’error basant-se en informacions confuses. L’Ebola a la tele s’està simplificant i frivolitzant, i s’està convertint en una caricatura mèdica ridícula en què, de cop, tothom és expert.
