Publicitat o informació? Fina línia que en el cas dels productes Apple mai sé on és exactament. Quan treuen alguna cosa al mercat, tres mesos abans comencen a filtrar-se notícies del tipus: “Apple prepara alguna cosa”. I, esclar, això ho filtra algú. Qui? Doncs per deducció diria que qui ho prepara, perquè és qui ho sap, no? I van escalfant la cosa fins que treuen al mercat el que preparaven. I llavors, premsa, TV, ràdio... hores d’informació publicitària d’un producte de consum fabricat per una empresa privada que amb aquesta estratègia s’estalvia fer publicitat. Qui defensa que és informació argumenta que són estris que influeixen en la societat i que els mitjans que en parlen augmenten l’audiència. Ah, perfecte, era això. Però tinc un dubte: ¿pot ser que l’augment d’audiència es doni perquè se’n parla 3 mesos abans? No cal ser gaire entès per saber que la publicitat es basa a crear expectatives que es resolen amb el consum del producte en qüestió. Arribats aquí, ¿com sé jo que aquest senyor que ja en parla 3 mesos abans ho fa per motius periodístics i no perquè potser li regalen una unitat del nou producte? I com sé jo que el senyor que s’està una nit a la serena per poder ser el primer a comprar el nou telèfon no ho fa a canvi d’alguna cosa? I per què els mitjans parlem del senyor? Com si s’hi vol estar tres anys, a la serena, a mi què m’importa.
I ara vostè dirà: escolti, el que explica passa amb moltes altres coses, sempre hi ha interessos al darrere. Doncs és el que em grinyola. I per això cal la màxima transparència. I potser el maleït telèfon és un primer pas.
