Nedar enmig de la natura

BarcelonaEsport i naturalesa és un combinat de moda. La possibilitat d’estar en forma, cuidar la salut i al mateix temps gaudir d’un bon paisatge atreu cada vegada més gent. Una de les activitats que inclou aquests conceptes i que actualment té més èxit al nostre país és la natació en aigües obertes, és a dir, al mar, als rius i als estanys. “Aquesta pràctica s’ha fet popular perquè és una de les proves del triatló, però ara es practica com a esport independent. S’organitzen travessies que van d’un punt a un altre de la costa o d’un costat a un altre d’un estany”, explica Marc Caballé, gerent de Neda el Món, una empresa catalana que es dedica a organitzar travessies en aigües obertes. “En poc temps ha augmentat molt el nombre d’aficionats a aquest esport. A les primeres travessies que vam organitzar, fa 5 anys, hi participaven 100 persones i ara ja n’hi participen gairebé 1.000”. Es tracta d’un esport que practiquen tant aficionats com nedadors professionals. “La majoria són gent aficionada que s’entrena pel seu compte, però també hi ha triatletes i esportistes professionals que han nedat tota la vida a la piscina i que troben una motivació extra a fer-ho en aigües obertes”, diu el Marc, i afegeix: “Algunes travessies són competitives i d’altres són per gaudir de la companyia, el paisatge i el fet de nedar a mar obert”.

Segons Caballé, només hi ha requisits per participar en les travessies més llargues, com la que organitzen de les illes Formigues a les illes Medes, de 22 km, o la de l’Estret de Gibraltar, de 14 km, on demanen el currículum esportiu i un certificat mèdic. A les altres n’hi ha prou de pagar per inscriure’s. L’objectiu d’aquesta empresa, a més d’organitzar travessies, és cobrir totes les necessitats relacionades amb aquesta activitat. “Oferim plans d’entrenament online, organitzem jornades formatives d’un dia on expliquem els aspectes tècnics que s’han de tenir en compte a l’hora de participar en una travessia i també fem training camps, que són estades de tres dies on es fan entrenaments i jornades de nutrició i psicologia. Tenim una botiga on venem tot el material necessari i comptem amb un club d’aigües obertes amb gent que està federada i s’entrena a les piscines Bernat Picornell”, explica l’empresari. A part de Neda el Món, hi ha altres organitzacions dedicades a aquest esport a Catalunya com ara Marnaton, Radikal Swim, OceanMan i Swimnolimits.

De la piscina al mar

“Vaig fer la primera travessia al mar fa 6 anys, fins llavors només havia nedat a la piscina. Havíem de donar la volta al cap Norfeu, que és al Parc Natural del Cap de Creus. Érem 30 persones en total i jo l’única dona. Ara en aquesta travessia hi participen unes 700 persones”, explica la Sol Torralba, una nedadora aficionada de Vilassar de Mar que actualment ja ha participat en moltes de les travessies que s’organitzen al nostre país. “Hi ha molta gent que diu que nedar al mar és més fàcil però jo no ho veig així. A la piscina segueixes una línia, i en canvi al mar no hi ha cap línia que t’indiqui per on has d’anar. Normalment hi ha una boia cada 500 metres, però és molt fàcil desviar-te. Has d’anar mirant endavant i això requereix una tècnica diferent de la que segueixes per nedar a la piscina. A més, pot haver-hi corrents o onades i a vegades has d’aixecar més el braç o respirar només per un costat perquè de l’altre ve l’aigua”.

Per participar en les travessies cal dur neoprè, sobretot si no s’és nedador professional. “Amb el neoprè sures més, llisques més i vas més ràpid. També et manté la temperatura corporal i hi ha menys risc d’hipotèrmia”, diu la Sol, i explica que la gran majoria de nedadors es posen vaselina al coll per evitar que el neoprè els faci mal a la pell. “És un dels secrets de nedar en aigües obertes. En algunes travessies pots estar fins a quatre hores o més dins l’aigua i de tanta estona girant el cap, el neoprè et frega i et pot deixar ferides”. Un dels problemes més freqüents que es troben els nedadors a les travessies que es fan al mar, al marge de si hi ha corrent, onades fortes o mal temps, són les meduses. “El neoprè també t’ajuda a protegir-te’n, però et poden picar a les mans, als peus i a la cara. S’ha de vigilar”, explica Torralba, i comenta que més d’una vegada han hagut d’anul·lar una travessia per aquesta raó.

La Sol s’entrena amb un grup de persones que també són aficionades a nedar en aigües obertes. “Els nostres entrenadors estan habituats a entrenar nens per a les competicions de natació i amb nosaltres al·lucinen, perquè veuen que estem molt motivats, que ens llevem aviat per entrenar-nos, però que en general no tenim l’aspiració de guanyar”, comenta Torralba, i explica una anècdota d’una de les seves últimes travessies. “Quan vam arribar al final, ens vam començar a abraçar amb uns amics perquè havíem estat nedant junts i estàvem emocionats. Llavors va venir un tècnic i ens va dir que havíem de passar la línia de meta, que si no era com si no haguéssim arribat. Però a nosaltres allò en aquell moment ens era igual -assegura la nedadora-. Ho faig perquè m’agrada. M’encanta veure els animals i les roques, i diuen que les sals i els minerals del mar són molt terapèutics. Quan acabes una travessia, tens una sensació molt bona, és molt gratificant”.

Vies Braves

Una iniciativa recent i innovadora, pel que fa a la natació en aigües obertes, és el que es coneix com a Vies Braves. Es tracta d’un projecte que va néixer fa dos anys amb l’objectiu de crear itineraris marins als pobles de la Costa Brava. “Hi ha boies resseguint el litoral que marquen carrils de natació, i en aquests espais els vaixells no hi poden passar. No n’hi ha per tota la costa, de moment són trams petits d’entre 1 i 2 quilòmetres. Són carrils destinats únicament a la pràctica de la natació i de l’ snorkel. És l’equivalent al camí de ronda que es pot fer a peu seguint la costa, però al mar”, explica Miquel Sunyer, nedador i impulsor del projecte Vies Braves, juntament amb l’empresa Technojet Swim i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona. A diferència de les travessies que s’organitzen en aigües obertes, les Vies Braves no són un esdeveniment esportiu. “El que nosaltres oferim és un conjunt d’espais on la gent pot nedar, sigui amb l’objectiu que sigui. Si el que volen és participar en alguna travessia, també poden aprofitar aquests carrils per entrenar-se”, diu Sunyer, i afegeix: “El que hem fet és ordenar el mar segons les activitats que s’hi fan. En aquest cas hem reservat un espai per als nedadors i els bussejadors. Els carrils estan oberts a qualsevol usuari tot l’estiu fins a l’octubre”.

Aquest projecte, a més, inclou diverses activitats. “Organitzem trobades per nedar en grup, sessions de dinamització, on s’ensenyen tècniques de natació en aigües obertes, entrenaments dirigits, tallers per a escoles...”, detalla Sunyer. Una de les activitats que destaca és Vies Braves Non Stop, que consisteix en un recorregut en autobús pels diversos trams. “L’autobús deixa els nedadors a l’inici de cada itinerari i els va a buscar al final. És un format no competitiu que permet que hi puguin anar acompanyants que no nedin i així seguir còmodament el camí de ronda per veure els nedadors”, explica Sunyer, que ressalta algunes activitats més com les sessions de snorkelling o aquafitness i les trobades per netejar el mar.

I és que una altra de les finalitats que persegueix la iniciativa és la conservació del fons marí i l’estudi de la flora i la fauna que es troba en els diversos trams. “Al principi de cada itinerari hi ha un rètol indicatiu on s’informa de la vegetació i dels animals que s’hi troben i també un plànol”, detalla el Miquel, que conclou: “Amb aquest projecte volem aconseguir que les persones visquin amb harmonia amb el mar, que siguin conscients de la riquesa de vida que hi ha sota aquest mantell. El mar és el gran perjudicat i sense ell no podríem viure ni 24 hores. Creiem que és important que la gent prengui consciència d’aquest fet i que es comenci a relacionar amb el mar d’una altra manera”.