Obama "gira full" per poder definir el seu llegat
Els analistes veuen un discurs de la Unió optimista però partidista
"Aquesta nit, girarem full". El penúltim discurs de l'estat de la Unió del president Barack Obama va ser el primer que feia amb una economia de nou en creixement. I en va treure partit. Amb unes quotes de popularitat enfilades de nou fins al 50%, Obama va donar per tancada la crisi econòmica i va voler deixar enrere els mals moments dels seus primers sis anys de mandat, inclosa la patacada electoral dels demòcrates en les eleccions legislatives de novembre, que ni tan sols va mencionar.
"L'objectiu del president en el seu discurs era injectar al nord-americà mitjà un nou optimisme, que no van poder injectar els demòcrates en les eleccions del novembre passat, perquè recuperi la fe en el 'somni americà'", apunta l'analista sobre Estats Units del Real Instituto Elcano Carlota Garcia. De fet, explica, tots els presidents que arriben als seus últims dos anys de mandat aprofiten els últims discursos per "deixar enrere els mals temps", com van fer també Ronald Reagan quan va tractar de tancar el capítol de l'escàndol Iran-Contra, Clinton el tema Lewinski i George W. Bush també la guerra d'Iraq.
"Va cantar victòria més del compte", opina el periodista i analista de l'actualitat nord-americana Jordi Pérez Colomé, autor del blog 'Obamaworld', que apunta que, malgrat les bones dades econòmiques, "els salaris encara són baixos" i la gent del carrer no nota encara gaire la recuperació. "És lògic que després d'arribar a la presidència amb moltes propostes i haver de passar sis anys lluitant contra la pitjor crisi econòmica en molts anys, ara que l'economia va bé i que encara té dos anys per fer coses, es mostri content", diu Pérez, però moltes de les coses que vol fer trobaran una dura oposició republicana.
De fet, els plans del president Obama per apujar impostos als rics i retallar-los a la classe mitjana –batejats com a pla Robin Hood– tenen moltes opcions de quedar en paper mullat, igual que altres de les propostes que va fer en matèria social. "Els republicans s'hi oposaran i a més el públic nord-americà en general rebutja aquest tipus d'intervencionisme" i de redistribució de la riquesa per part del govern, destaca la directora de projectes de l'Institut Franklin d'Investigació en Estudis Nord-americans de la Universitat d'Alcalá, Cristina Crespo. Segons l'analista, serà més fàcil arribar a acords bipartidistes en matèria d'immigració i de política exterior, a més dels tractats de lliure comerç amb Europa i Àsia, que no pas en política econòmica.
Tot i la referència final del discurs d'Obama a la unitat, estenent la mà a la negociació bipartidista, els analistes estan d'acord que en general va ser un discurs partidista. "Tot el discurs es va centrar en els punts en què hi ha més desacord amb els republicans", apunta Crespo, que troba també que va dedicar poc temps a parlar de la lluita contra el jihadisme després dels atemptats a França.
Obama va optar més aviat per tractar de definir l'herència de seva presidència. "Li urgeix saber com passarà a la història, per què se'l recordarà", diu Crespo, convençuda que el discurs d'ahir "serà històric o no depenent del que faci després, perquè si no pot tirar endavant cap de les seves propostes pot quedar definitivament com el president de les promeses incomplertes".
Carlota Garcia hi està d'acord i veu clar que el que ha volgut fer Obama, aprofitant la pompa i "l'espectacle" que suposa sempre el discurs de l'estat de la Unió, és fixar el "llegat" de la seva etapa. "Després de les legislatives, tenia dues opcions, escriure el seu llegat o aplanar el camí per al candidat demòcrata el 2016, i ha optat pel primer", afirma. Garcia sí que veu més possibilitats d'arribar a acords amb els republicans "perquè a tots dos els interessa", ja que els conservadors "han d'aprofitar aquests dos anys per demostrar que són capaços de governar i no es limiten a bloquejar-ho tot".
Pérez Colomé, en canvi, creu que l'objectiu d'ahir del president va ser "marcar l'agenda de 2016", ja que les seves propostes en matèria social obliguen els republicans "a jugar en camp contrari, centrant el debat en el tema de les desigualtats i els impostos per als rics", afirma, i afegeix: "Fins i tot la més que previsible candidata demòcrata, Hillary Clinton, que és més centrista, haurà de definir-se sobre aquest aspecte".
