La bomba atòmica, excusa de Trump i Netanyahu per atacar l'Iran
Washington i Tel-Aviv han insistit que Teheran enriquia urani amb objectius no civils, però el règim ho negava
BarcelonaWashington va llançar la invasió de l'Iraq del 2003 repetint la mentida que el règim de Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva, unes armes que no es van trobar mai. El gener del 2026, un escamot de forces especials estatunidenques va capturar el president veneçolà Nicolás Maduro al·legant que era el líder d'un càrtel de narcotràfic, un argument que ara s'ha esfumat. Els Estats Units i Israel han justificat aquest dissabte l'atac conjunt contra l'Iran amb l'argument que Teheran pot desenvolupar la bomba atòmica, eina que alguns consideren d'engany global per justificar un atac sense aval legal contra un tercer país incòmode.
En realitat, l'Iran ja havia posat el seu programa nuclear sota control internacional en un acord que va signar el 2015 amb els Estats Units de Barack Obama, la resta de potències nuclears del Consell de Seguretat de l'ONU (Rússia, la Xina, França i el Regne Unit) a més d'Alemanya i la Unió Europea. Un acord del qual Donald Trump es va despenjar unilateralment en la seva primera legislatura, a instàncies d'Israel, amb l'aplicació de noves sancions a l'Iran i a les empreses d'arreu que hi tinguessin emprenedories.
El pacte nuclear amb l’Iran del 2015, oficialment conegut com a Pla d’Acció Integral Conjunt (JCPOA), tenia l’objectiu de garantir que el programa nuclear iranià fos exclusivament pacífic: suposadament, Teheran es va comprometre a reduir les seves reserves d’urani enriquit i limitar-lo a usos civils, disminuir el nombre de centrifugadores, a més de permetre inspeccions rigoroses de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), i a canvi va rebre l’aixecament gradual de sancions internacionals.
Trump se'n va despenjar perquè Netanyahu sempre hi va estar en contra i durant uns anys la Unió Europea va seguir sola amb aquells principis, juntament amb l'AIEA. Amb Joe Biden es van reprendre les converses, però amb el suport iranià a la invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022, el pacte, ja tocat de mort, va quedar definitivament aparcat.
Negociacions inútils
Com de prop era, l'Iran, de tenir armes atòmiques? L'AIEA considera que l'Iran va arribar a produir 400 kg d'urani enriquit fins al 60%, molt per sobre de l'ús civil dels combustibles nuclears que es fan servir per alimentar centrals d'energia o en aplicacions mèdiques, però encara molt lluny per arribar al 90% d'enriquiment necessari per fer bombes nuclears. El règim iranià continuava negociant perquè s'alleugerissin les sancions internacionals que malmeten la seva economia i generen conflictivitat social, i tenia un pla per construir centrals nuclears amb l'ajuda dels seus aliats, Rússia i l'Iran, assegurant que només tenia finalitats civils i oferint-se a donar-ne les garanties. En les negociacions successives fins i tot va plantejar compartir el seu programa d'enriquiment amb dos aliats dels Estats Units: l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units.
Alejandro Zurita, excap de cooperació internacional de recerca nuclear de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom), explica a l'ARA que "l'interès iranià per eliminar les sancions econòmiques per reduir la contestació social i assegurar la continuïtat del seu règim va xocar frontalment amb l'objectiu primordial israelià d'enderrocar-lo". I assevera que "l'Iran hauria pogut arribar al 90% d'enriquiment d'urani en els més de set anys que han passat des que Trump va trencar l'acord, però la seva prioritat era alleugerir les sancions". També alerta que aquesta nova crisi pot afavorir els sectors del règim iranià favorables a cremar les naus i retirar-se del Tractat de No Proliferació Nuclear, com va fer Corea del Nord. Israel, en canvi, tampoc és signant d'aquest acord i, segons el prestigiós centre internacional de recerca militar SIPRI, té almenys 90 caps nuclears fora de cap control internacional.
Després va venir la Guerra dels 12 dies de juny de l'any passat en què Israel, amb el suport dels Estats Units, va atacar bona part de les infraestructures nuclears iranianes. L'abast del dany no es pot establir de forma independent, perquè el règim no va permetre als inspectors de l'agència que visitessin les seves instal·lacions. Els experts creuen que estan inoperatives. Els atacs dels Estats Units del juny del 2025 van danyar greument les principals instal·lacions d’enriquiment d’urani de l’Iran, però no la seva determinació de mantenir un programa nuclear ni els seus coneixements tècnics en aquest àmbit. Tampoc l’operació no va eliminar ni va contribuir a localitzar l'urani enriquit emmagatzemat. En lloc d’això, l’operació militar va descarrilar les converses diplomàtiques i la cooperació iraniana amb l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA). Com a resultat, l’AIEA no ha pogut accedir a cap dels emplaçaments bombardejats ni verificar el material nuclear, fet que constitueix una vulneració de les obligacions de salvaguarda de l’Iran.
L'associació estatunidenca Arms Control constata també que a l’Iran li caldrien anys per reconstruir completament les seves plantes d’enriquiment i mesos per enriquir petites quantitats d’urani fins a grau militar i transformar-lo en metall apte per a una arma: "No hi ha cap amenaça imminent; l’Iran no és a prop de “militaritzar” el seu material nuclear de manera que justifiqui un altre atac dels Estats Units".
En les últimes negociacions amb la Casa Blanca de Trump, que a la llum de l'atac d'aquest dissabte semblen més cosmètiques que una aposta real de Trump per la diplomàcia, Teheran es va mostrar disposat també a diluir aquest urani que havia enriquit.
