La gran majoria de desplaçaments amb vehicle es produeix en àrees urbanes, amb distàncies i temps de trajecte reduïts, en què l'autonomia del vehicle no cal que sigui excessivament gran. Aquest és un dels principals arguments de les companyies de vehicles elèctrics per convèncer que el seu motor és la millor alternativa al de combustible clàssic a les ciutats, a més del fet que no emeten gasos contaminants. Però als motors elèctrics els està sortint un potent competidor: els motors d'aire comprimit. Des que l'any 1993 l'enginyer francès Guy Nègre va tenir la idea de dissenyar un motor que funcionés amb aire comprimit fins avui s'han desenvolupat diversos prototips.
La força de l'aire comprimit
El principi del motor d'aire comprimit és ben senzill. Actua descarregant l'energia de l'aire, prèviament comprimit a molt alta pressió en uns dipòsits sota el xassís del vehicle, en un sistema de pistons que transmet aquesta energia a uns engranatges que fan moure el vehicle. L'alta pressió de l'aire a l'interior del dipòsit fa augmentar-ne la temperatura fins als 400 ºC. Però la ràpida i brusca expansió que té fa que la temperatura de l'aire a la sortida del tub d'escapament disminueixi a valors d'entre els 0 ºC i -20 ºC. Aquest aire de sortida a l'exterior és més net que el d'entrada, ja que uns filtres de carbó actiu netegen l'aire abans de ser emmagatzemats a alta pressió. D'alguna manera, doncs, aquests prototips purificarien l'aire de les ciutats, i actuarien com a aires condicionats mòbils, ja que refredarien l'aire. De fet, la climatització del vehicle utilitza aquest aire fred a la sortida del tub d'escapament com a aire condicionat a l'estiu, i la calor del dipòsit com a calefacció a l'hivern. Alguns dels prototips construïts fins ara han estat exitosos. El procés de compressió i càrrega d'aire comprimit a 300 bars en 90 més d'unes 4 hores, amb un cost d'uns 2 euros. L'autonomia d'alguns d'aquests prototips ha assolit els 200 km a una velocitat urbana de 45 km/h i d'uns 70 km si la velocitat s'incrementa a 110 km/h. Per a grans trajectes l'empresa MDI (Motor Development International) ha desenvolupat un vehicle híbrid aire-gasolina, el RoadCAT's, amb una autonomia de 2.000 km amb una càrrega de combustible de 100 m3 d'aire comprimit i tan sols 50 litres de gasolina. El MultiCAT's és un altre prototip per al transport de moltes persones, una mena de tren amb rodes pneumàtiques i mogut amb aire comprimit. Permet transportar 135 persones a un cost de 2,5 euros cada 100 km, un preu molt reduït si es compara amb els actuals transports públics.
Fins ara el principal escull ha estat que el dipòsit d'alta pressió pot provocar, en cas d'accident, explosions violentes al vehicle. Sembla, però, que això aviat tindrà solució. S'està experimentant amb un nou material per al dipòsit, resistent a molta pressió i que en cas d'accident s'esquerdaria i deixaria escapar de manera controlada l'aire emmagatzemat, sense que hi hagués explosions perilloses.
